Cinc mesos maldormint al sofà

¿A quin allotjament es pot accedir si en cinc mesos només has treballat 14 dies i d’aquests t’han deixat a deure quatre? La resposta la dona l’afectat: l’hondureny Rafael M., de 44 anys. Fa més de cinc mesos que maldorm al sofà del menjador d’un pis de Nou Barris que comparteix amb 14 persones més. «La veritat és que vivim estrets», afirma com si fes falta explicar-ho. L’esgotament i l’ansietat formen part del seu dia a dia. L’estretor del sofà amb prou feines li permet estirar-se i girar-se de cantó.

   

 A la sala d’estar del pis pernocten també cinc persones més en matalassos escampats per terra. Rafael s’adorm esgotat mentre espera que deixi de funcionar el televisor, parin les converses i s’apaguin els llums. Enllaça la nit amb la matinada en un entreson provocat pel soroll, les llums i les veus. Al matí ha de matinar perquè els altres inquilins necessiten entrar a l’habitació. Rafael enyora casa seva a l’altre costat del mar. «Soc pobre, però m’agrada ser correcte i ordenat», afirma.

Complir un horari

Ha intentat llogar habitacions però, fins ara, el que li han ofert o era car per a la seva malmesa economia o les condicions que li imposaven eren lleonines. Ha trobat habitacions per 150 euros mensuals, però havia de compartir l’espai amb una altra persona a qui ni tan sols coneixia. Hi ha hagut altres intents fracassats, com el d’una habitació de 250 euros que funcionava com si fos un internat escolar: amb horari i sense poder portar amics a casa.

Rafael afirma que el tema de les habitacions funciona com el que anomena «un negoci ràpid». I afegeix: «Has d’anar amb els diners a la mà perquè, si no, de seguida hi ha una altra persona que te la pren». Ell ha trucat a més de 15 que anuncien als locutoris i encara no n’ha aconseguit cap. «Els arrendataris prefereixen llogar a les dones», explica. El panora-

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

ma per aconseguir un sostre digne el veu tan negre que ahir va anar a un alberg a demanar aixopluc.

Reconeix que des que va arribar a Barcelona des d’Hondures, el que ha aconseguit «és poc». Va fugir del seu país aclaparat per les comissions que havia de pagar a les bandes de carrer i amb dues bales a dins del cos. Rafael ara està sota la tutela de Càritas fent un curs d’horticultura i somia amb poder portar la seva dona i els seus tres fills aquí. «He vingut a Espanya per pagar a la meva filla la carrera de Medicina», diu.