Melilla, territori hostil per als menors immigrants

P erduts entre el ball de xifres de pasteres i immigrants arribats a territori espanyol l’últim any, els nens a penes tenen protagonisme, tot i que suposen 2.200 dels més de 27.000 migrants arribats a territori espanyol el 2017. La gran majoria són els anomenats menors estrangers no acompanyats (MENA), que viuen sota la tutela de l’Administració fins que compleixen la majoria d’edat. Però a Melilla, la seva primera ciutat d’acollida, al seu incert futur se suma la preocupació pel tracte rebut en els centres d’acollida, qüestionat per oenagés i fins i tot pel Defensor del Poble. Per això els nens prefereixen malviure al carrer a l’espera del cop de sort.

    

Més informació (Auto)

Títol notícia (Auto)

Títol notícia (Auto)

«Això no és un hotel». Aquest és el primer missatge que reben els menors, procedents en gran part del Marroc, però també d’Algèria, Síria o de Guinea-Conakry, quan arriben a La Purísima, el centre d’acollida de referència per als MENA. Situat en una antiga caserna en desús, en una zona aïllada, té capacitat per a 180 persones. Però rar és el moment en els últims anys en què no duplica o triplica la seva capacitat. Els menors certifiquen que l’estada allà és de tot menys agradable. José Palazón, de Prodein, una de les associacions que més treballa amb els menors, descriu un paisatge aterridor: matalassos amuntegats als passadissos i pous cecs saturats que acaben desbordant les aigües fecals pel terra.    

TRACTE VIOLENT

«No és un centre, és un lloc insalubre», narra des de Prodein. Però el pitjor no són les instal·lacions. De fet, segons l’informe De nens en perill a nens perillosos, de l’associació melillenca Harraga, més del 92% dels nens diuen haver sigut tractats de forma violenta al centre. Els seus testimonis parlen de maltractaments físics i psíquics i de devolucions a la frontera. Una situació que ja va ser criticada pel Defensor del Poble el 2015.

    

Menors atrapats a Melilla / PABLO TOSCO / PRODEIN / INTERMON OXFAM

Tampoc es resolen els tràmits administratius, per exemple per complir la norma que els atorgaria la residència als nou mesos d’estada. Si la tenen, tampoc es fa un seguiment. I quan compleixen els 18 anys, els joves es queden en situació de complet desemparament, perquè «el sistema de protecció als nens migrants no és una prioritat», afegeix Palazón.

    

Davant aquesta expectativa d’acabar al carrer al cap d’un temps, molts opten per «agilitzar el procés» i mirar de fer el salt a Europa com a polissons en ferris, perquè saben que «a la Península les coses són diferents». Encara que la xifra fluctua, des de Prodein assenyalen que en els carrers resideixen un centenar de menors. «S’escapen d’un lloc on se’ls nega l’afecte i el bon tracte que necessiten», justifica Palazón. «Quan els preguntes per què no tornen al centre, diuen que és millor estar al carrer». Estan exposats a violència, abusos sexuals i batudes de les forces de seguretat, que no diferencien entre menors i adults.

EMPESOS AL MAR

I és que quan es fuguen del centre, no compten amb instal·lacions alternatives ni amb un seguiment que els reconnecti als serveis socials, un sistema que les oenagés denuncien que s’utilitza de forma intencionada per evitar un efecte crida. Com diu un altre informe, aquesta vegada de la Universitat Pontifícia de Comillas, el sistema de polítiques socials de la ciutat és el que «empeny» al mar els MENA que viuen als seus carrers, «perquè la ciutat no els dona res», afegeix Pa­lazón.

  

Mohammad, ferit per la policia portuària, rep atenció mèdica dels voluntaris de Prodein. / PABLO TOSCO / PRODEIN / INTERMON

 

Des del Govern local, que els responsabilitza de l’augment de la inseguretat ciutadana –l’estadística demostra que els robatoris comesos pels MENA suposen un ínfim percentatge–, han assenyalat en no poques ocasions que quan els nens arriben a Melilla no volen estar als centres d’acollida. I per combatre el problema i que tornin sota la seva tutela ha demanat a la població que no els doni menjar ni refugi.

NENS FINS I TOT DE 8 ANYS

Molts dels nens del carrer tenen entre 11 i 15 anys, però n’hi ha de només 8. «Pateixen molts maltractaments dels seus propis companys, de les forces de seguretat, de la Policia. No tenen cap necessitat coberta, tenen fred i gana», explica Palazón, que insisteix que «on no volen estar és al Marroc», i per això aguanten situacions límit. «Són nens que s’emocionen amb unes sabates noves o uns patins», però que en aquesta tessitura, que pot durar setmanes, mesos o anys, busquen en la pega esnifada la via per inhibir-se «i que no els vegin com a nens que ningú vol, una deixalla».

    

Notícies relacionades

Menors no acompanyats, la cara més dura de la immigració a Europa

Operació polissó

Els germans Mohammad i Adebe dormen a l'escullera del port a Melilla. / PABLO TOSCO / PRODEIN / INTERMON OXFAM

El seu mecanisme de defensa és «pensar que no són ells els que estan passant per aquesta situació, no són ells els que han de furgar a les escombraries buscant menjar o barallar-se perquè tenen plans i il·lusions de futur». Per això aprecien més que res que els voluntaris de Prodein «se’ls acostin, els saludin i els tractin com a persones».