"Ara ja ningú et diu que vas a enginyeria a buscar nòvio"

Irene Arias, enginyera de camins i investigadora de la UPC

"Ara ja ningú et diu que t'has apuntat a enginyeria a buscar nòvio"

És una de les investigadores punteres en la seva matèria a Espanya. Professora de la UPC, té diverses beques d’investigació, entre les quals hi ha la prestigiosa ERC Starting Grant, del Consell Europeu d’Investigació. El seu treball se centra en una àrea puntera, els metamaterials, «materials que per la seva estructura són capaços de generar propietats no presents en la seva naturalesa, que s’apliquen en micromotors, farmàcia, sensors, recol·lectors d’energia…».  I és mare de quatre fills.

«Quan jo vaig començar la carrera érem quatre noies entre més de cent nois, però això ha anat augmentant fins a arribar a l’actual 20%. Ara ningú et diria, com em va dir a mi un professor, que total jo havia anat a la facultat a buscar nòvio», recorda.  Però per a Arias, els estereotips es mantenen. «A la UPC ho tenim comprovat. Si un curs es diu Enginyeria ambiental s’hi apunten moltes menys dones que si es diu Ciències i protecció del medi ambient».

Segons la seva experiència no és un tema de referents personals sinó de caràcter. «A la meva filla gran li encanta la robòtica i la construcció però quan li vaig proposar apuntar-se a una extraescolar de robòtica em va dir que no perquè no volia ser l’única noia. A mi mai em va importar ser l’única noia en res, sempre m’he sentit còmoda entre nois, m’encantaven les matemàtiques i la física i m’atreia el repte de fer una carrera difícil però entenc que lluitar contra els estereotips socials és molt difícil», assenyala.

Arias va estudiar el doctorat als EUA; on també lluiten –i ho feien llavors– per equiparar la bretxa digital de gènere. Va optar per la universitat per seguir investigant i perquè considera que s’hi cuida més la conciliació que a l’empresa privada, «on els horaris són molt llargs», tot i que el món acadèmic tampoc és un exemple de pràctiques igualatàries.

«En les avaluacions als professors, no es té en compte els períodes de baixa maternal, per exemple. Compten les teves publicacions durant un període de temps concret i no hi ha manera de posar que potser en aquells anys has tingut dues baixes maternals. Les meves han sigut de vuit mesos cadascuna». Mare de quatre fills, afirma que fins i tot en la investigació «es cuida molt poc la conciliació. 

El missatge és «no t’ajudarem amb la teva maternitat». Als Estats Units molts centres d’investigació o universitats tenen guarderies. Aquí la UPC se’n podria plantejar una. Seria un missatge que la maternitat importa», sosté. H

Núria Ferré Huguet, química i professora de FP

"Vaig arribar fins al màxim on em van permetre per ser dona"

No vol sortir sola a la foto, perquè diu que els seus alumnes són els verdaders protagonistes. Professora per vocació, acaba de guanyar el premi MSchools de la Mobile World Capital al millor projecte educatiu usant noves tecnologies per una activitat amb alumnes de FP d’Electrònica per usar la realitat virtual per recrear com muntar i canviar una instal·lació elèctrica. «Qualsevol entén el que li proposes si ho veu, i això ho permet fer la realitat virtual. S’han de portar els coneixements al nivell dels alumnes», afirma. És el que li va ensenyar el seu professor de ciències quan era una nena inquieta que s’avorria a classe i la va animar perquè aprengués per ella mateixa. 

«Fa 35 anys, ell ja feia el que ara anomenem educació expandida, ensenyar aprenent». D’aquest profesor i d’una família pagesa del Priorat que li van fer «entendre la terra i el vi», va néixer una vocació per la química que la va portar a cursar dues llicenciatures, en Bioquímica i Química, tres màsters (Salut Mental i toxicologia; Gestió Integral de la Qualitat, Medi Ambient i Seguretat Laboral; i Coaching) i un doctorat en Toxicologia Mediambiental i Salut Humana. Tot amb excel·lents i cum laudes. «Sí, m’he format molt, de fet tinc una nena de dos anys i segueixo estudiant, ara a les onze de la nit», admet. La Universitat Rovira i Virgili la va incloure com a investigadora, però també va frustrar els seus somnis.

«Vaig arribar al nivell màxim que em van permetre per ser dona. Jo volia ensenyar i donar classes però em van forçar cap al màrqueting perquè deien que tenia més habilitats i em van tancar les portes de la docència. A més a més, als 37 anys vaig voler ser mare i el ritme que m’exigia la investigació no era compatible amb la manera com volia educar la meva filla, no com una mare absent». Va decidir que volia ensenyar. A l’Institut Comte de Rius de Tarragona, molt a prop del campus de la universitat, alumnes de FP bàsica –tots nois– disfruten d’una professora que entén que la tecnologia és «facilitadora» i que no hi ha una única manera de donar classe. 

«Quan vaig presentar el projecte de MSchools a centenars de directors d’escola, els vaig dir que ha fallat el sistema, no els professors, que ens busquem la vida, I em vaig quedar tan ampla», afirma. Reivindica la seva tasca amb alumnes de FP com «una feina important que s’ha de fer des de la base. Aquí lluites per captar l’atenció, i s’ha de fer amb tot el que tinguis a mà, i et respecten, com a professora i com a dona, perquè ets el seu referent. S’adonen que els ensenyes a tirar endavant». 

CECILIA THAM I LAURA FERNÁNDEZ, EMPRENEDORES 

"Si una dona destaca, ho fa amb passió"

Cecilia Tham i Laura Fernández fa any que creen a Makers of Barcelona (MOB) un espai de coworking que abandera la promoció de la cultura maker: fes-t’ho tu mateix amb tecnologia. Ara s’han llançat a impulsar Future Funded, una nova aventura que defineixen com una «revelació»: ajudar les dones a aconseguir els seus somnis, si passen per la programació. «Aprendre a programar pot ser molt car i no accessible per a tothom. Les acadèmies privades costen diners, així que se’ns va acudir fer un crowdfunding per a la mateixa educació. Ja fa temps que teníem en marxa el projecte YoungFish, que aposta per joves talents en atur o en situació precària que vulguin formar-se en tecnologia per aprendre. I en un esdeveniment vam veure que tots els que es presentaven eren homes i vam tenir com una revelació: ¿on eren les noies?, així que vam decidir finançar només dones i promocionar-ho», assenyala Fernández.

Després han decidit estendre-ho en un futur també al que anomenen «persones amb futur però que competeixen en desavantatge: refugiats, persones en situacions vulnerables…», segons Tham, que ja ha obert dos locals de coworking a la ciutat i planteja Future Funded com una empresa d’interès social, de la qual la plataforma s’emporta el 10% del que recapta. La iniciativa busca candidates i empreses disposades a finançar els seus estudis o a ajudar-la en el seu projecte amb temps o recursos, com un vídeo de presentació, una web o presència en xarxes socials. 

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El compromís per a l’elegida amb qui la finança no és més que quedar-se almenys tres mesos treballant per al principal espònsor. «Més enllà del finançament també comptem amb un ecosistema de mentors que ens ajuden i una xarxa de contactes professionals», assenyala Fernández, que dirigirà el projecte. La primera seleccionada en aquesta Operación Triunfo particular ha sigut Tatiana Carol Morera, una dissenyadora gràfica de 25 anys que es prepararà per ser programadora web completa amb una formació que li costa uns 3.000 euros.

«Hi ha moltes dones en empreses que volen apostar perquè són noies molt proactives, amb passió per avançar. I si destaca, ho fa amb passió», assenyala Tham. La majoria de les candidates tenen entre 25 i 30 anys, però ja se’ls ha interessat alguna dona d’uns cinquanta anys que no ha parat de formar-se fins ara, sense que les empreses li facin gaire cas. «I ens diu que si no ho intenta ¿què farà? ¿Quedar-se a casa?».