Anar al contingut

LA LLUITA CONTRA EL MASCLISME

L'ocàs de l'hostessa 'florero'

El veto de la fórmula 1 a les 'paraigüeres' arriba quan altres cites esportives i empresarials ja hi han renunciat o dignificat la seva vestimenta

El sector, en què regna una espècie d''omertà', defensa la feina

Cristina Buesa

zentauroepp36832854 azafata formula180201202114

ANDREJ ISAKOVIC

La fórmula 1 prescindeix de les hostesses. El gran espectacle del motor cedeix finalment i a partir de l’any que ve eliminarà la figura de la dona florero que durant anys ha aguantat el paraigua a l’asfalt abrasador, ha fet el passadís als vencedors de la carrera o s’ha vist regada pel xampany de l’eufòric automobilista de torn. La fórmula 1 se suma d’aquesta manera a un seguit d’esdeveniments esportius que al llarg dels últims temps s’havien actualitzat, com ara rondes ciclistes o altres competicions del motor.

No obstant, la decisió del circ de la F-1 no és del gust de tothom. Uns la consideren desproporcionada i rebutgen els vetos: al·leguen que la societat ha anat evolucionant i amb ella els uniformes de les dones; esgrimeixen així mateix la introducció d’homes en aquests mateixos llocs o directament la modernització de la figura de l’hostessa. Altres, per contra, exigeixen la desaparició absoluta d’aquesta imatge en tots els esdeveniments esportius al considerar que es degrada el sexe femení i el cosifica.

En general, les agències d’hostesses rebutgen comentar la jugada, en una espècie d’omertà per protegir-se. «La decisió és bona i l’entenc perquè tothom està molt més sensibilitzat. Però discrepo de l’opinió que es prohibeixin», raona el senior project manager de l’agència d’hostesses Tais, Pau Mascort, que sí que es presta a valorar la novetat.

Aquest portaveu, amb una empresa que fa 30 anys que és en el negoci, assegura que qualsevol que es dediqui a aquest negoci coincidirà que «és imprescindible evolucionar» i adaptar-se als nous temps. «Casos com el de Schweppes en el torneig Conde de Godó són paradigmàtics: es pot cridar l’atenció igualment amb un uniforme groc i no fa falta ensenyar panxell», exemplifica Pau Mascort.

Una sentència que crea un precedent

Mascort es refereix a la sentència recent que ha condemnat una agència i una marca de refrescos a indemnitzar les hostesses que va llogar en la competició de tennis de Barcelona. La directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, creu que la condemna judicial pel tracte degradant a les treballadores «ha establert un precedent», i advoca per treballar des de tots els àmbits «per eliminar estereotips».  

El cap de l’agència Tais defensa que les hostesses estiguin presents en esdeveniments esportius i qualifica de «massa radical» vetar-les, un punt de vista que comparteix la responsable de Drelux People Events, Joana Dreux. «Estic en contra que es consideri les dones com un objecte, però reclamo respecte per a aquest ofici. Hi ha noies amb idiomes, formades, en una tasca molt professionalitzada», interpreta Dreux, amb una firma que ofereix aquests serveis des de l’any 1991.

Ni una sola broma

Agències com Drelux People Events també s’han vist afectades pels nous temps. Igual que ha passat ara amb la fórmula 1, hi ha hagut competicions com ara V de V, un campionat internacional d’automobilisme de vehicles moderns i històrics, que han decidit prescindir de les paraigüeres, també anomenades padock grid girls. «Cuidaven molt les noies: no admetien ni una sola broma ni cap falta de respecte. Però han deixat de contractar hostesses per les crítiques de les xarxes», relata.

Les competicions esportives són només un dels camps en els quals es mouen les coses. Per a uns poc i per a altres massa, però es mouen. No fa gaire temps no era estrany trobar hostesses semidespullades en congressos, fires i promocions. Les mateixes pressions que ara han empès la F-1 a virar han portat les marques o els mateixos organitzadors dels esdeveniments a establir unes normes mínimes.

Totes les hostesses que treballen per a Fira de Barcelona, contractades a través d’agències com Tais, han de seguir un codi de vestuari. Una altra cosa són els expositors, que si decideixen que les dones portin una faldilla més curta o uns talons de 15 centímetres amb plataforma és cosa seva. Però se la juguen amb la seva reputació, amb una campanya a les xarxes socials o amb el rebuig dels clients, així que vigilen la seva posada en escena.

Hi ha un congrés, no obstant, especial. També pel que fa a personal auxiliar femení. Es tracta del Mobile World Congress, que veta que les marques facin que les hostesses llueixin un vestuari denigrant per a les noies. Es tracta d’una decisió no tan sols per lluitar contra el masclisme sinó també per no incomodar firmes o visitants de procedències o religions diverses.

El cas de Londres

En aquest procés de maduració de la societat hi tenen un paper bàsic les mateixes dones. Carolina B. va començar a fer d’hostessa d’imatge als 17 anys i avui, amb 42, s’autodenomina «jubilada», encara que de tant en tant accepta alguna feina. En aquestes més de dues dècades no ha de narrar cap episodi fosc com el que va sortir a la llum pública dies enrere en un sopar benèfic a Londres. 
    

La propietària de l'agència d'hostesses Particular Agency, Magda Segarra. / JOAN REVILLAS

Mai s’ha sentit intimidada per ningú: més enllà d’algun comentari picardiós que ella minimitza. Ni encara menys casos en els quals s’hagi sentit vexada o insultada, una situació que també comparteix la bielorussa Victoria Bronskaia, que va deixar de ser hostessa per crear la seva pròpia empresa de guia turística.

És veritat que és una feina en què paguen molt bé. «Poden donar-te 200 o 250 euros al dia per un saló de 10 dies i toca aguantar 12 hores dreta, però aguantes», descriu Carolina B., que ha treballat moltes vegades amb Magda Segarra, propietària de Particular Agency.

L'exhostessa d'imatge Victoria Bronskaia / iconna-gloria sánchez bartolomé

«Vigilo molt el que demanen els clients respecte al vestuari, per exemple. Els demano fins a l’últim detall per tal de poder-los-ho traslladar a les treballadores i intento que sigui una roba elegant», descriu Segarra. 

Un dels esdeveniments amb què treballa habitualment és amb el mundial de Superbikes. «La diferència amb el que passava 20 anys enrere és que actualment les noies es queixen si no els agrada alguna cosa», compara l’empresària. En defensa dels clients, assenyala, hem de dir que ara estan molt més conscienciats respecte al que demanen i són més «dialogants». 

0 Comentaris
cargando