Anar al contingut

Canvis demogràfics

Badalona deixa de ser la tercera ciutat de Catalunya

La ciutat del Barcelonès segueix creixent, però ho fa a un ritme molt més modest que Terrassa, que l'avança per primera vegada

La majoria dels nous habitants que es traslladen a la cocapital del Vallès Occidental procedeixen de l'àrea metropolitana

Cristina Buesa

Badalona deixa de ser la tercera ciutat de Catalunya

Els moviments en el padró municipal no es limiten a la part baixa de la classificació. Gisclareny (Berguedà) ha destronat Sant Jaume de Fontanyà com a poble més petit de Catalunya, però una de les curiositats de l’entrada de l’any ha sigut també el canvi al podi de les tres ciutats amb més veïns. Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat es mantenen en el primer i segon lloc, intractables. Però la tercera en disputa ja no és la mateixa dels últims anys: Badalona cau.
    

Per poca diferència, Terrassa és oficialment (amb dades de l’1 de gener del 2017) la tercera ciutat de Catalunya. «Baixem del podi, efectivament. No té conseqüències efectives, només morals, una anècdota», minimitza el tinent d’alcalde de Badalona José Téllez. Les raons no s’han de buscar en el fet que la ciutat del Barcelonès hagi perdut població, cosa que no ha passat, sinó que Terrassa creix a molta més velocitat.

44.000 veïns des del 2000

«No és un creixement esporàdic d’un any, fa molt temps que estem augmentant el nombre de veïns i aquest any s’ha produït el sorpasso», interpreta la regidora de Logística i Qualitat de Terrassa, Gracia Garcia. Des del 2000 fins l’any passat hi va haver un increment de 44.000 veïns més, exposa, per a continuació evitar la competència verbal amb Badalona. «Només volem que els que elegeixin la nostra ciutat visquin bé», defensa la regidora.
    

Un dels motius d’aquest canvi a la part alta de la classificació té a veure amb l’orografia. Mentre Badalona, igual que passa amb Barcelona, queda atrapada entre el mar i la Serralada Litoral, a Terrassa queda terreny per explotar, espai on impulsar promocions de vivendes. Com més oferta, més veïns potencials.
    

La recuperació econòmica també ha revitalitzat les inscripcions en el padró. A la cocapital del Vallès Occidental arriben, explica la regidora Garcia, persones procedents principalment de l’àrea metropolitana. Les bones comunicacions viàries i ferroviàries contribueixen a atraure nous ciutadans, interpreta.
    

El tinent d’alcalde de Badalona parla d’«un empat tècnic». Assegura que la diferència entre la tercera i la quarta ciutat de Catalunya és, en aquest moment, irrisòria. José Téllez augura que probablement d’aquí un parell d’anys la seva ciutat tornarà al podi però que, a la llarga, Terrassa es consolidarà com la tercera.
    

La discussió (gairebé romàntica) en la classificació demogràfica no té cap repercussió econòmica a les arques locals, coincideixen els dos responsables municipals. Les subvencions procedents del Ministeri d’Administracions Públiques només pateixen retallades si es descendeix dels 75.000 empadronats i, en conseqüència, es deixa de ser «gran ciutat», cosa que li va passar a Manresa el 2015.
    

Fonts de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge expliquen que la nomenclatura parla sempre de «municipis» i no de «pobles». Perquè un municipi sigui considerat «vila» ha de superar els 5.000 habitants i es converteix en «ciutat» quan supera els 20.000. Les ajudes o subvencions que es realitzen des de la Generalitat no tenen a veure únicament amb el cens que publica any rere any l’Idescat (a partir de les xifres oficials de l’Institut Nacional d’Estadística) sinó que també es tenen en compte altres variables com l’extensió i, en conseqüència, la densitat pobla­cional. 

Temes: Catalunya