Espanya segueix a la cua d'Europa en igualtat

Només Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia tenen registres pitjors

El risc de pobresa i d'exclusió segueix per sobre del nivell previ a la crisi i afecta gairebé 13 milions de persones

Espanya segueix a la cua d'Europa en igualtat

FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martínez

Espanya sembla haver deixat enrere el més difícil de la crisi i reprès la via de la recuperació. Les últimes anàlisis de la Comissió Europea i d’organitzacions internacionals com l’OCDE corroboren una millora. Hi ha més creixement i menys atur –encara que registri la segona taxa més elevada de la UE i abusi excessivament dels contractes temporals–, però aquesta evolució ha sigut insuficient per posar fre a una de les grans assignatures pendents que les polítiques del Govern espanyol no han aconseguit revertir: la gran desigualtat econòmica i social.

Les últimes dades comparatives de l’Oficina Estadística de la Unió Europea mostren més ombres que llums. El 2016, el 27,9% de la població espanyola –uns 12,8 milions de persones– estava en risc de pobresa o d’exclusió social, quatre punts més que el 2008. Només Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia tenien registres pitjors. 

Privació severa

Traslladant percentatges a números, això significa que 12,8 milions de ciutadans vivien a Espanya en llars amb una baixa intensitat d’ocupació, una renda disponible (descomptats impostos) inferior al 60% dels ingressos mitjans o simplement no tenien accés a quatre dels nou elements que defineixen la privació severa.

És a dir, famílies sense ingressos suficients per poder pagar factures tan bàsiques com ara el lloguer o l’aigua, que no disposaven d’una calefacció adequada, que no podien afrontar despeses inesperades, menjar carn, peix o proteïnes equivalents cada dos dies, incapaços d’accedir a una setmana de vacances fora de casa a l’any o que simplement no podien permetre’s disposar d’un cotxe, una rentadora, una televisió o un telèfon.

Més treballadors pobres

Un problema que s’ha vist agreujat en els últims anys per l’augment dels «treballadors pobres» i per uns nivells de pobresa que l’OCDE atribueix especialment a l’impacte que ha tingut la rebaixa de les transferències socials pels ajustos econòmics introduïts aquests últims anys pel Govern i que han disparat la desigualtat. Malgrat que en la fase inicial de la crisi econòmica va tenir lloc un augment de la redistribució, gràcies a les prestacions per desocupació que van servir d’amortidor, a partir del 2010 aquesta redistribució es va estancar i es va tornar a disparar la desigualtat.

L’organisme amb seu a París no és l’únic que alerta d’ineficàcia de les prestacions socials a Espanya. La Comissió Europea també critica des de fa temps la seva «limitada cobertura» i, sobretot, el fet que les ajudes no estiguin concentrades de forma adequada en aquelles famílies amb les rendes més baixes, cosa que alimenta també les desigualtats. A més a més, segons l’últim informe sobre finances públiques publicat per l’Executiu comunitari la setmana passada, Espanya i Itàlia són dos dels estats membres en els quals la població amb una renda més baixa es beneficia menys de les transferències socials.

Itàlia i Espanya són els països amb les polítiques fiscals que mitiguen menys les diferències

Notícies relacionades

«A la majoria dels estats membres les transferències socials es destinen principalment als decils més baixos –el tram amb menys ingressos–. Els decils més baixos que guanyen més amb les transferències socials són els del Regne Unit i Irlanda. Els que menys, Itàlia i Espanya», assenyala el document de la Comissió Europea que alerta de l’augment de les desigualtats i de la importància de dissenyar i utilitzar polítiques fiscals que mitiguin les diferències.

La realitat, constata la CE en el seu informe sobre ocupació del 2018, és que el 20% de les llars més riques a la Unió Europea disposen d’una renda 5,1 vegades superior a la del 20% més pobres. En països com ara Espanya, Bulgària, Lituània i Grècia aquesta proporció es dispara fins a les sis vegades i mitja. És més, el nivell de la desigualtat segueix sent superior al dels anys previs a la crisi en un terç dels estats membres, entre ells Espanya, on la situació segueix sent «crítica».