21 febr 2020

Anar al contingut

La inacció del Parlament deixa centenars de títols universitaris en l'aire

La moratòria perquè els estudiants acreditin el seu nivell d'anglès encara no ha sigut aprovada a la Cambra catalana

Les universitats, tret de la UPF, aplicaran l'ajornament per no perjudicar els alumnes que es graduen aquest curs

María Jesús Ibáñez

La inacció del Parlament deixa centenars de títols universitaris en l'aire

ALBERT BERTRAN

L’acord pel qual els rectors de les 12 universitats catalanes i la Generalitat van decidir concedir, el juny del 2017, una moratòria de quatre anys perquè els estudiants que acaben a la universitat puguin acreditar que tenen un nivell B-2 d’anglès (l’equivalent al First Certificate) és, en aquests moments, paper mullat. Sis mesos després de l’anunci d’aquesta mesura i a falta de sis mesos més perquè es graduïn la primera promoció d’alumnes que estan obligats a certificar el seu nivell en llengües estrangeres per d’aquesta manera obtenir el títol universitari, la moratòria promesa segueix pendent de l’aprovació del Parlament per entrar en vigor, segons han confirmat fonts de la secretaria d’Universitats.

L’ajornament (que encara no està, per tant, en vigor) es va acordar després de comprovar que l’exigència de dominar l’anglès, que havia sigut aprovada el 2014, s’havia aplicat de manera una mica precipitada. Rectors i representants dels estudiants van al·legar que no s’havien habilitat els mitjans suficients perquè els alumnes amb menys recursos poguessin millorar el seu anglès, de manera que encara hi havia molta gent a la universitat sense el nivell requerit entre altres coses perquè arribaven del batxillerat sense bona base. 

Segons estimacions fetes per la Conselleria d’Empresa i Coneixement a finals del curs passat, un 25% dels alumnes que es graduen aquest any no tindrien el nivell d’anglès requerit. Com que a Catalunya, en els últims anys s’està graduant una mitjana de 30.000 universitaris en cada promoció, els afectats vindrien a ser uns 7.500 estudiants.

«Estan jugant amb la tranquil·litat de centenars de joves, que encaren la recta final de la carrera sense tenir garanties que obtindran el títol per culpa de l’anglès», lamenta Pau Perals, president del Consell de l’Estudiantat Universitari de Catalunya (Ceucat). L’organització ha començat a parlar amb els responsables acadèmics de les universitats per assegurar-se que aplicaran l’ajornament de manera unilateral, encara que falti el vistiplau del Parlament.

Tots tret de la UPF

«Però ens estem trobant que alguna universitat, en concret la Pompeu Fabra, no hi accedirà i ja ha comunicat als seus alumnes que aplicarà la legalitat vigent, és a dir que els exigiran el certificat d’anglès», afegeix Perals. En un comunicat enviat a principis de curs als seus alumnes, la UPF va al·legar que, com que la legalitat vigent encara no ha sigut modificada, «la universitat manté el requisit [de l’anglès], que els estudiants coneixien», quan es van matricular.

«Al marge de si serà necessari que els estudiants que van iniciar els estudis el curs 2014-2015 i posteriors acreditin el nivell B-2 per obtenir el títol –afegia la nota–, la UPF anima fermament els seus estudiants a aconseguir-ho per obrir-se portes: en el futur, a l’estranger, a noves cultures, a millors feines, a beques, a nous amics, a viatges o a punts de vista diferents», concloïa el correu distribuït als alumnes.

 A la resta de campus públics, els rectorats han accedit a donar més temps als seus estudiants. De fet, van ser un parell d’elles, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la de Girona (UdG), les que van promoure l’aprovació de la moratòria en la reunió del CIC celebrada el juny passat. Algunes de privades, com és el cas de la Ramon Llull, han buscat fórmules alternatives per no incomplir el decret encara en vigor i han arribat a un acord amb la Generalitat perquè als seus alumnes se’ls convalidin amb el nivell B-2 els quatre cursos d’anglès que realitzen durant la carrera (l’assignatura de llengua estrangera és en aquest centre obligatòria).

Una idea de Mas-Colell

El requisit lingüístic el va impulsar l’exconseller de Coneixement Andreu Mas-Colell, amb el propòsit de millorar el nivell dels graduats catalans, i afecta els alumnes que van començar la carrera el curs 2014-2015. Això és: els que acaben aquest any. A finals del curs passat, no obstant, i en vista que el nombre d’estudiants que no podrien acreditar l’anglès era molt elevat (la UAB, per exemple, parlava de més de la meitat dels seus matriculats), el CIC va acordar instar «el Govern de la Generalitat a presentar al Parlament una sol·licitud de modificació de l’article 211 de la llei 2/2014, que estableixi un ajornament durant quatre anys de l’entrada en vigor de l’exigència d’acreditació del nivell B-2, amb la finalitat d’evitar perjudicis als estudiants».

Però allà va quedar tot. Dues setmanes després, l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va cessar el conseller Jordi Baiget, la persona que s’havia compromès amb els rectors a aplicar la moratòria. El seu substitut, Santi Vila, va presentar la proposta a cap dels plens que es van celebrar entre finals d’agost i principis de setembre; unes sessions parlamentàries, per una altra part, copades pel debat independentista. Ara, després de les eleccions del 21-D, caldrà esperar que es formi la Cambra i que hi hagi nou Govern per promoure la votació d’aquesta modificació.