La saponificació: la clau de l'autòpsia de Diana Quer

El relativament bon estat en què es va trobar el cos de Diana Quer resultarà clau en l'autòpsia del cadàver, que va ser submergit amb pesos en un pou. El cos ha patit, com a conseqüència d'aquesta immersió, un procés conegut com a saponificació, que a la pràctica ha interromput la descomposició de les restes i pot ajudar el forense a determinar les causes de la mort.

En determinades circumstàncies ambientals, el procés de putrefacció es pot veure interromput o fins i tot pot ser que no s'arribi a iniciar. La saponificació consisteix en el canvi químic que presenta el greix corporal al convertir-se, per hidròlisi, en un compost ceri similar al sabó. És pròpia de cadàvers submergits en aigua, com en el cas de la noia madrilenya.

La saponificació és, amb la momificació i la corificació (es dona quan el cos s'introdueix en taüts de zinc o plom tancats hermèticament per soldadura), un dels tres fenòmens de conservació cadavèrica. 

¿Hi va haver agressió sexual?

Notícies relacionades

Els nivells de contaminació baixen a Barcelona però segueixen lluny dels pròxims objectius europeus

Incendi forestal a Paüls: confinats 3.000 veïns de quatre municipis del Baix Ebre per un foc d’«alta intensitat»

L'autòpsia podria determinar si Diana Quer va ser agredida sexualment, situació que podria situar el presumpte responsable i únic detingut, José Enrique Abuín Gey, el Chicle en el context que disposa la presó permanent revisable.

Segons les primeres comprovacions no consten signes de violència com s'haurien generat en el supòsit d'un atropellament mortal amb un vehicle, de manera que qüestions com aquesta hauran de ser provades o desmuntades.