Les famílies dediquen el doble de temps als seus fills que fa 50 anys

Queda encara molt camí per recórrer, cert, però això no vol dir que el canvi profund que han experimentat les famílies occidentals en les últimes dècades no tingui cpmparació. Res a veure amb el que eren fa 50 anys. Avui es parla de parelles recompostes, de mig germans i de fills que no comparteixen pares però sí dormitori i activitats domèstiques durant una part de la setmana. També hi ha famílies monoparentals, famílies homoparentals i famílies diguem-ne convencionals, en què (per fi) hi comença a haver un repartiment igualitari de tasques entre homes i dones.

Siguin com siguin de diverses aquestes famílies, gairebé totes tenen un denominador comú: el paper preponderant que han adquirit els fills. Una investigació publicada recentment a la revista nord-americana Journal of Marriage and Family (Diari del Matrimoni i la Família) confirma que els pares d’aquesta segona dècada del segle XXI, sobretot els que tenen un estatus social mitjà-alt, dupliquen el temps que comparteixen amb els fills respecte al que els van dedicar a ells els seus propis progenitors.

Si el 1965, les mares invertien una mitjana de 54 minuts diaris a la cura dels fills, el 2012 eren 104 minuts els que les dones destinaven cada dia als fills. En el cas dels homes, en el mateix període, es va passar dels 16 minuts de la primera generació als gairebé 59 minuts de mitjana de la d’avui.

Els espanyols se situaven el 2012 lleugerament per sota de la mitjana dels 11 països occidentals participants en la investigació: elles destinaven una mica més d’una hora i mitja diària (95,33 minuts) a la criança; ells, al voltant de tres quarts d’hora (42,43 minuts). Les dones segueixen portant la batuta, però la incorporació masculina ha sigut determinant.

«Hi ha una tendència creixent que l’home assumeixi el rol de cuidador i en moltes famílies als països més desenvolupats ja es fa càrrec dels fills i de la casa en les mateixes condicions que ella», assegura la investigadora Livia Oláh, de la Universitat d’Estocolm, que fa unes setmanes va participar en el cicle Homes cuidadors: barreres de gènere i models emergents, al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa, a Barcelona.

Decisió molt meditadaEl canvi de rols també s’està produint aquí, encara que hagi començat més tard que en altres països. «Cada vegada hi ha més corresponsabilitat dels pares, entre altres raons, perquè tenir un fill és una decisió que es pren d’una manera molt conscient, molt buscada, molt pensada, sobretot entre les parelles amb certa formació o nivell cultural», assenyala la sociòloga especialitzada en educació Elena Sintes.

Elena Sintes.L’article publicat al Journal of Marriage and Family per les sociòlogues Judith Treas, de la Universitat de Califòrnia-Irvine, i Giulia Dotti-Sani, del Collegio Carlo Alberto de Torí, posa xifres i constata que «les mares amb un nivell educatiu més alt destinen a la cura dels fills 18 minuts més cada dia que les que tenen un nivell inferior, mentre que en els pares la diferència és de 16 minuts». Aquest canvi en les relacions familiars «és un indicador de condició social, ja que comença a ser un element de diferència entre les classes altes i les més baixes».

Per això, entre altres recomanacions, les investigadores insten l’Administració a fer un esforç addicional perquè, a través de programes públics de suport i reformes en les normatives laborals, s’estimulin les persones de classes socials més desafavorides a incrementar el temps d’atenció als seus fills.

Els beneficis per als nens són inqüestionables, afirmen les dues autores. «Aprenen, des de la primera infància, a interactuar verbalment, a raonar i a realitzar activitats estructuralment més complexes», sostenen. En el cas d’Espanya, destaquen sobretot el paper positiu que estan exercint actualment les mares, que compten amb una formació acadèmica ja molt superior a les dones que eren progenitores el 1965.

Amb tot, malgrat els avanços realitzats, encara queda feina de conscienciació per fer entre els espanyols, advertia Diana Marre, professora d’Antropologia Social i Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en les mateixes jornades del Palau Macaya. «El de la maternitat i el repartiment de rols a casa és un dels aspectes descuidats, o poc tractats, per la lluita feminista a Espanya», lamentava.

Notícies relacionades

Més pares que mares es beneficien per primera vegada de la baixa per naixement

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Les autores de l’estudi internacional utilitzen informes de l’OCDE per posar en evidència una altra conclusió inesperada: la dedicació més gran als fills desafia la lògica econòmica ja que, segons afirmen, la principal motivació no és la reducció de costos. «Hi ha investigacions a Espanya que assenyalen que aquestes famílies, que tenen recursos, prefereixen cuidar personalment els fills, en lloc de pagar a terceres persones perquè ho facin, com potser passava abans», indica Elena Sintes.

Els estudis a què es refereix la sociòloga diuen que «la gent té cada vegada més consciència del valor del temps propi i, per poder dedicar-se als fills, aparca altres tasques domèstiques, com la cuina del dia a dia, la neteja de la llar o fins i tot cosir, serveis pels quals sí que paga a tercers», indica.