Anar al contingut

A SARAGOSSA

Detingut per un homicidi el condemnat per deixar tetraplègic un urbà

L'arrestat, acusat d'haver clavat un cop mortal a la víctima en un bar, és Rodrigo Lanza

J. G. Albalat / G. Sànchez

El Cos Nacional de Policia (CNP) va detenir dilluns Rodrigo Lanza per l’homicidi de Víctor Laínez, un saragossà de 55 anys que va morir finalment ahir després de tres dies de mort cerebral com a conseqüència d’una agressió. Els metges de l’Hospital Clínic van optar per desconnectar-lo a la una del migdia de les màquines que el mantenien amb vida.

Lanza havia estat a la presó entre el 2006 i el 2012 després de ser condemnat per deixar tetraplègic un guàrdia urbà de Barcelona en els incidents ocorreguts en una casa ocupada del carrer de Sant Pere més Baix, on se celebrava una festa, el 4 de febrer del 2006. El documental Ciutat morta, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega i en què apareixia Lanza, va posar en dubte el procés que el va portar a la presó.

El veí de Saragossa mort, membre del grup de motards Templarios, segons fonts del seu entorn han explicat a El Periódico de Aragón, va ser atacat presumptament per Lanza, de 33 anys. Dilluns, aquest va ser detingut per la policia com a autor d’una agressió de conseqüències irreversibles per a la víctima.

Segons relata el diari aragonès, Laínez va coincidir en un bar amb Lanza, que anava amb tres amics (dues dones i un home). El detonant de la discussió, sembla, van ser els tirants amb la bandera d’Espanya que portava la víctima, recriminada per lluir-los. Després d’insultar-lo i dir-li «fatxa», Lanza, suposadament, li va donar un cop amb un objecte contundent al cap.

Laínez va caure desplomat a terra i, encara que els equips d’emergència van intentar reanimar-lo, ja no va recuperar la consciència. Els metges li van induir el coma per mirar de millorar les lesions cerebrals sofertes, sense èxit. Laínez era un gran aficionat a les motos –sempre conduïa una Harley-Davidson– i pertanyia al grup motard Templarios de Saragossa. «No era legionari, com s’esta dient, encara que això no vol dir que no li agradés la Legió i que no tingués simpatia» per aquest cos, va manifestar un dels seus amics al diari aragonès.

"Falangista"

No obstant, en el seu compte de Facebook, Falange Española de las Jons (FEJONS) va publicar que «Víctor era falangista i legionari, i ja militava a FEJONS als anys 80». En el mateix missatge, afegia que estudiarà «personar-se com a acusació popular en el procés contra els assassins».

Lanza és un dels detinguts com a autor material dels fets. Però fonts policials subratllen que no és l’únic implicat i que s’està mirant de localitzar tots els altres, entre els quals hi hauria dues de les tres persones que eren amb el detingut. La tercera va quedar en llibertat ahir després de prestar declaració, si bé se li imputa el delicte d’omissió del deure d’auxili. Tampoc ha aparegut l’objecte contundent amb el qual l’arrestat hauria comès l’agressió.

El 2014, i arran del documental Ciutat morta, la imatge de Lanza va aparèixer als mitjans de comunicació. Va ser un dels detinguts sota l’acusació de deixar tetraplègic un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona en l’anomenat cas 4-F. Va entrar a la presó als 21 anys i en va sortir als 28. Una part de la condemna la va complir preventivament.

Lanza, d’origen xilè, va abandonar Barcelona després de l’emissió del documental perquè, va explicar, la Guàrdia Urbana l’assetjava, i es va traslladar a Saragossa, on el 2015 va concedir una entrevista en què explicava que havia escollit aquesta ciutat perquè allà havia trobat «un gran grup de suport». «Em va agradar l’ambient de Saragossa i a poc a poc em vaig anar enamorant de la seva gent», afegia. Segons aclaria, «mai» havia «ocultat» la seva participació en «moviments socials, okupes i de barri».

Ciutat morta girava al voltant de la figura de Patricia Heras, també arrestada en el cas 4-F, que es va suïcidar el 2011 en un permís penitenciari. La dona, que havia deixat escrites les seves inquietuds en un blog (Poeta difunta), complia una condemna de tres anys per aquests fets.

L’emissió del documental un dissabte a la nit a TV-3 va registrar un rècord d’audiència. La commoció social que va generar va reobrir el debat sobre aquells fets però la justícia va refusar revisar la causa. La tesi que sosté Ciutat morta és que tot el procés judicial que va culminar en la condemna de Lanza i Heras, entre altres, era un muntatge policial. 

Detingut per un homicidi el condemnat per deixar tetraplègic un urbà

periodico

0 Comentaris
cargando