Cimera antipobresa energètica davant l'arribada del fred àrtic

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha convocat per avui una macrocimera per protegir les famílies en risc d’exclusió davant l’arribada del fred àrtic que portarà els pròxims dies gelades generalitzades, neu en cotes baixes i un descens pronunciat de les temperatures. Els 13 ajuntaments més grans de Catalunya, les entitats socials, les associacions municipals i el Síndic de Greuges, que assistiran a la trobada, adoptaran mesures per evitar talls de subministrament als més vulnerables i analitzaran l’aplicació de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica. L’APE ha tocat a sometent perquè amb els primers freds «comença un moment delicat i crític per a la gent que no es pot costejar els subministraments».

El nombre d’afectats augmenta any rere any, assegura la portaveu de l’entitat, María Campuzano. Gairebé el 10% de les llars catalanes no tenen una temperatura adequada. Aquest fet té el seu origen en l’altíssim preu de l’energia (que ha pujat el 80% des del 2008), la mala qualitat dels edificis i la falta d’ingressos de les llars.

Denúncies

L’Agència Catalana del Consum, que depèn de la Conselleria d’Empresa, ha evitat des de l’entrada en vigor de la norma, i fins al 2 de novembre passat, un total de 38.777 talls de subministrament, 32.851 dels quals corresponen a l’any passat. Des de mitjans del 2015, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei per majoria, l’agència ha tramitat 244 denúncies per talls indeguts de subministraments i ha imposat 130 sancions.

L’import de les multes no s’ha quantificat pel fet que les companyies han presentat recursos. Una d’aquestes sancions, per valor de 500.000 euros i pendent encara d’un recurs contenciós administratiu, es va produir després que morís, ara fa un any, Rosa P. V., la dona de Reus (Baix Camp) que va perdre la vida en l’incendi produït per l’espelma amb què s’il·luminava, ja que feia dos mesos que li havien tallat la llum per impagament.

Esforç solidari

La cimera de l’Aliança contra la Pobresa Energètica es produeix 15 dies després que les entitats socials reclamessin a les subministradores que facin pinya en el pagament de les factures de les llars més necessitades i que ara costegen les oenagés. Per esmentar-ne només dos exemples, en cinc anys Creu Roja ha incrementat del 40% al 81% les ajudes per pal·liar la pobresa energètica i Càritas hi ha aportat aquest any més de 80.000 euros. La Conselleria d’Afers Socials va destinar l’any passat una partida de 5,4 milions al pagament de factures i aquest any la quantitat prevista ascendeix fins als 10 milions d’euros. Les ajudes a les necessitats bàsiques és el punt principal d’actuació de la Taula del Tercer Sector, que agrupa unes 3.000 entitats.

El desembre del 2013, la Generalitat va aprovar un decret que dictava que qui acredités que no tenia recursos suficients podria ajornar el pagament de les factures sense patir talls de subministrament per part de les elèctriques. Una treva hivernal que aviat es va revelar inútil: ¿de què serveix que puguis deixar de pagar factures del novembre al març si a l’abril ets igual de pobre?

Decret insuficient

A la vista que el decret resultava restrictiu i insuficient –només 800 famílies es van acollir a la norma, quan es calculava que el problema afectava entre 100.000 i 300.000 persones–, la Generalitat va afirmar que en redactaria un altre, més ampli. Llavors ja estava quedant clar que les subministradores no tenien gaire intenció de posar-hi diners de la seva butxaca. Al setembre, el Govern va reunir les empreses i les entitats socials amb la idea de revisar el decret. Però aquell mateix dia, el Govern central va recórrer contra el decret i el Tribunal Constitucional el va paralitzar.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El pas següent va ser preveure un fons econòmic per assumir costos que els usuaris més vulnerables no poguessin afrontar. Una vegada més, les empreses no van jugar a la lliga dels donants. El 2015, d’un fons de cinc milions d’euros, només es va gastar el 22% en ajudes. Va passar el temps i en ple procés sobiranista va prevaldre la idea que no hi havia forma de resoldre el problema sense crear un Estat català propi, al qual se li presumia, amb escàs fonament vista l’experiència prèvia, una sensibilitat social més gran.

La Generalitat es va bolcar en aquest discurs i l’alegria va explotar quan, l’estiu del 2015, es va aprovar la llei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica. La norma obligava (obliga) les empreses a no tallar el subministrament d’un consumidor per impagament sense esbrinar abans si és una persona sense recursos. El problema és que la Generalitat no va arribar a desenvolupar el reglament de la llei, una cosa a la qual les empreses s’aferren per afirmar que no hi estan obligades. El Govern central va recórrer la llei 24/2015, però el TC només la va suspendre en la part que afecta la vivenda, no la pobresa energètica, tot i que aquests dies ERC denuncia que també està suspesa. Durant tots aquests anys han sigut les entitats socials les que, en bona part, han donat resposta al problema i ajuda als afectats.