25 d’oct 2020

Anar al contingut

LA SOCIETAT DIGITAL

Les xarxes socials, reducte de l'exhibicionisme masclista

Els psicòlegs adverteixen de la despersonalització i banalització de continguts a Whatsapp

Als grups es toleren i aplaudeixen missatges que no s'acceptarien a la vida real

Carmen Jané

Protesta a Pamplona després de la violació col·lectiva a una jove durant els Sanfermines de l’any passat.

Protesta a Pamplona després de la violació col·lectiva a una jove durant els Sanfermines de l’any passat. / VILLAR LOPEZ

La matinada del 7 de juliol del 2016, la primera nit dels Sanfermines, cinc sevillans d’entre 26 i 28 anys van conèixer una noia en una plaça de Pamplona i la van acabar portant a un portal. Segons ells –forts, un d’ells militar i un altre guàrdia civil i tres amb antecedents per baralles i robatoris– van tenir relacions sexuals consentides; segons la noia, de 18 anys, va ser una violació múltiple. Ho dirimeix aquests dies la Sala Segona de l’Audiència de Navarra.

Els fets els van gravar els joves amb els seus mòbils i els van compartir amb 16 amics més en un grup de WhatsApp anomenat La manada aquella mateixa nit. «Follant-nos-en una entre els 5. (...) Puta passada de viatge. Hi ha vídeo», escriu J. A. P., un dels acusats. «Cabrons us envejo» i «Aquests són els viatges guapos», responen dos més.

Exhibicionisme i postureig, els vells coneguts de Facebook, Twitter, Instagram i Youtube. «A les xarxes socials es banalitzen i despersonalitzen els continguts i sembla que tot s’hi val. Els grups de Whats-App són espais on a aquest comportament se li pot donar sortida perquè tampoc hi ha filtres per denunciar-ho i a qui ho fa se l’assenyala com l’esgarriacries, cosa que crea una impunitat molt gran», afirma Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència de gènere.

El poder del grup

La pertinença al grup també crea els seus propis codis i els reforça. «Pertànyer a un grup és identitari: pares de l’escola, grup d’amics, companys de feina...», recorda Andrés Montes, psicòleg i director de la clínica Psicologiareus. «Però als grups passa un fenomen ja estudiat, que és la conformitat social, i és que sempre hi ha espectadors que no intervenen encara que no hi estiguin d’acord. Passa en el bullying i en l’assetjament laboral», afegeix.

En aquest sentit, en les converses entre els 21 components del grup La manada sorprèn que ningú censuri obertament l’actitud dels protagonistes del vídeo i només els entra la por quan pensen que els seus amics poden ser els autors d’una violació ja denunciada.

Les faltes d’ortografia, els errors de sintaxi, la poca perícia en les apreciacions (emoticones substitueixen frases) que s’observa a WhatsApp, on la conversa escrita es confon amb la parlada (cada vegada és més habitual enviar àudios), evidencien aquesta sensació d’immediatesa que fa que l’insult o la paraula inadequada sigui més fàcil. «A les xarxes també hi ha sentiment de joc, de poca transcendència del que es diu quan és el que més rastre deixa. A internet, les paraules no se les endú el vent», recorda Montes.

«La delinqüència juvenil és molt imprudent i sol presumir de les seves accions. Els joves tendeixen a ajuntar-se al voltant d’un líder i a actuar en grup per diluir la seva responsabilitat. Entre ells s’animen i es retroalimenten en les seves accions, i és molt difícil trencar aquesta fidelitat al grup», assenyala Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que no obstant nega un repunt del masclisme. «Els joves no són ara més masclistes que fa 40 anys. No ha canviat. És que ara se’ls pregunta».

Conducta exculpada 

Quan les evidències van semblar acorralar els cinc joves, el seu entorn va tendir a exculpar-los també a les xarxes socials. La nòvia d’un dels acusats penjava fotos a Instagram amb missatges d’amor i esquivant la infidelitat, un altre amic llançava insults sobre la víctima a Facebook. La mateixa defensa dels acusats qüestiona la violació perquè ella suposadament no s’hi va resistir. «Hi ha una falta de valors absoluta. Per als masclistes, les dones són cossos als quals es pot accedir i semblen tenir més por de les conseqüències que una condemna per violació pot tenir per a les seves vides que crítica o penediment pel que han fet», afegeix Alfageme.

Els experts coincideixen que també hi ha una falta d’educació sexual correcta, sense valors, i basada en la pornografia i la cultura de la violació. «Alguns estudis assenyalen que un 30% dels nois troba eròtic forçar una dona i el 15% el farien si no tingués conseqüències penals», afegeix Alfageme.

Humor sexista a internet

BROMES DE POLÍTIQUES En molts grups de WhatsApp s’aprecia gràcies als mems (imatges alterades o amb missatge que circulen per la xarxa) un rebrot del mateix masclisme que molts estudis atribueixen als joves. Són bromes sobre dones polítiques (les de la CUP, Inés Arrimadas...) o de suposades «converses entre nois» o de «drets de les dones», per citar algunes.

BROMES PERILLOSES «Els mems masclistes fomenten el sexisme perquè són missatges molt ràpids que arriben a molta gent», assenyala Margarita Ruiz, autora del llibre Sexismo en línea. «L’humor s’interpreta com un dret a dir el que et dona la gana i hi ha un límit: si afecta una persona, ja no és legítim», explica. Són bromes perilloses. «Els grups masclistes poden començar a formar-se amb vídeos o mems d’humor sexista que pugen de to», avisa Alfageme.