Itàlia restringeix l'entrada de creuers a Venècia

TIZIANA FABI

• 

Tancar

/

Itàlia ha aprovat un pla perquè els grans creuers s’allunyin de Venècia, una vella reivindicació de la minvant població resident a la ciutat dels canals que, de tota manera, considera totalment insuficient aquesta mesura. La qüestió ha sigut abordada pel Ministeri d’Infraestructures i Transports italià, que ha decidit que de forma progressiva i al llarg de tres anys aquests gegants del mar, sovint més alts que els mateixos edificis de la ciutat, deixin de navegar davant la plaça de Sant Marc i utilitzin com a ruta alternativa el pas de Malamocco, per atracar al port de Marghera, a la localitat veïna de Mestre.

La fotografia d’un creuer davant la plaça de Sant Marc és l’antipostal per excel·lència de qualsevol moviment veïnal del món que lluita contra la parctematització que comporta a vegades el turisme. Per això la Unesco ha advertit ja en diverses ocasions les autoritats italianes perquè resolgués aquest conflicte. L’amenaça que posava damunt la taula aquest organisme dependent de l’ONU era molt directa. En cas d’inacció per part del Govern italià, Venècia podria entrar en la llista de ciutats patrimoni de la humanitat en perill.

DE MÉS DE 55.000 TONES

Amb la norma presentada ara, no podran acostar-se a la ciutat els creuers de més de 55.000 tones. El 2014, ja es va prendre una mesura similar, encara que més tímida. Llavors es va vetar l’accés als vaixells de 96.000 tones.

Amb tot, la decisió ministerial no ha satisfet les demandes dels venecians més combatius. El comitè No a les Grans Naus va recollir al mes de juny 18.000 firmes perquè la llacuna fos declarada totalment lliure de creuers i que aquests fossin desviats fins al port de Trieste. 

L’AVÍS DEL ‘COSTA CONCORDIA’

Des d’aquí, qui volgués visitar Venècia hauria de fer la ruta per terra. Entre altres raons de pes, els membres de la plataforma comptaven amb un potent argument. Era l’enfonsament del Costa Concordia el 2012, davant les costes de l’illa d’Il Giglio, al centre d’Itàlia. Aquella catàstrofe, que es va saldar amb més d’una trentena de morts, va causar pànic a Venècia, on el més natural va ser imaginar què hauria passat si les aigües de l’enfonsament haguessin sigut les situades davant la plaça de Sant Marc.