Els nous actors de la mil·lenària Tira de Comptar

L’origen de la Tira de Comptar es remunta al segle XII, però els seus principis segueixen gairebé intactes. En els temps de Jaume I, els agricultors de l’horta de València van veure com es va institucionalitzar el dret que havien adquirit en l’època àrab de poder vendre directament als mercats municipals de la capital sense necessitat de tenir una parada pròpia. Arribar, descarregar, vendre, cobrar, recollir i anar-se’n. De les files en què s’havien de posar els pagesos ve el nom de la Tira. El canvi dels temps ha reduït la seva presència a Mercavalència, on tenen una nau pròpia i cada matinada, prop de 300 pagesos exhibeixen els seus productes de temporada i de proximitat.

L’Ajuntament de la Ciutat acaba d’invertir  la quantitat de 800.000 euros en la renovació d’un espai que feia més de tres dècades que no es tocava. També ha editat un llibre sobre La Tira i porta les visites institucionals a veure-la, com va passar fa només unes quantes setmanes amb una delegació d’empresaris indis. Aquí són els seus veïns pakistanesos els principals nous clients d’aquests agricultors. Les seves botigues de fruites i verdures han copat la ciutat i cada matinada van a comprar el gènere.

Època de bonança

Notícies relacionades

València blinda l'horta

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Sembla que la Tira s’encamina a una altra època de bonança. Des de fa uns quants anys al barri del Cabanyal i des de fa uns mesos al cèntric Mercat Municipal de Mossèn Sorell, un grapat de pagesos han tornat aquesta tradició als mercats de barri. «Ens permet defensar la nostra feina, el producte i el preu», explica Carlos Verdú, habitual els dissabtes al Mercat del Carme.

Ell és un altre dels nous actors. «Abans treballava en la construcció però em vaig quedar sense feina. Tenia un hort com a passatemps i vaig decidirfer el pas. Estic molt content amb el canvi. Abans una família vivia amb 10 fanecades [mesura valenciana que equival a la dotzena part d’una hectàrea],  però ara no. Puc viure d’això, just, però m’arriba», explica. En el seu cas, l’aposta és doble perquè a més a més la seva producció és ecològica i afirma que la resposta és bona. «Es valora sobretot que sigui producte local i després ecològic», assumeix. I demana més consciència al consumidor. Així La Tira podria tornar a tots els mercats valencians.