Anar al contingut

LLUITA PEL PATRIMONI NATURAL

València blinda l'horta

L'ajuntament defensa el camp davant l'amenaça de l'ampliació d'una carretera

Un pla municipal pretén preservar de l'especulació urbanística el patrimoni agrari

Nacho Herrero

València blinda l'horta

Miguel Lorenzo

Fa dues hores que ha sortit el sol i a l’horta d’Alboraia, a un quilòmetre de València i a tres del seu centre històric, hi bull una tranquil·la activitat. Aquí i allà hi treballen pagesos, en una vella alqueria n’hi dinen d’altres ja jubilats, en un camp tres persones espigolen buscant cebes rebutjades per a la venda però impecables per al consum, un parell de turistes en bici miren d’orientar-se pel laberint de camins agrícoles i en una parcel·la dividida per a horts urbans un parell d’aficionats miren de reüll la fèrtil collita dels veïns professionals buscant el seu secret.
Patates, cebes, cacauers, faves, espinacs, enciams, bledes, cols competeixen ara en aquesta zona amb la xufla, hegemònica en aquest epicentre de la producció d’orxata. Després arribaran les carxofes, els carbassons. A uns quilòmetres, a l’Albufera, hi regna l’arròs, i cap a l’interior i el nord, els cítrics. És l’entorn únic d’una ciutat que busca com revitalitzar la seva famosa i maltractada horta. És a dir, fer-la rendible sense que perdi identitat.
A uns metres hi ha la carretera V-21, que els últims dies ha tornat a treure el debat sobre la seva protecció. Després de 10 anys, Foment està disposat a abordar l’ampliació de l’entrada de l’autopista de Catalunya però l’Ajuntament de València ha demanat revisar el projecte per reduir l’impacte en vuit hectàrees de cultius i les seves sèquies.

Carretera en expansió

El 2015 tots els partits van demanar l’ampliació, cosa que li ha valgut al tripartit que formen Compromís, PSPV i València en Comú nombroses crítiques i fins i tot divisions internes que Joan Ribó, l’alcalde, mira d’encarrilar. «El  projecte no té en compte els valors paisatgístics, ambientals i econòmics de l’horta. Volem que València tingui unes infraestructures adequades a les seves necessitats però sempre minimitzant l’impacte. Tenim estudis que ho fan viable i esperem que els tingui en compte», explica Ribó.
Lliurar aquesta batalla és obligat per a un govern que va fer de la protecció de l’horta una de les seves banderes com a oposició i que ara mira d’impulsar-la com a gestor. Ribó es mostra «orgullós» de les modificacions del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) valencià, que han limitat a dos sectors el creixement de la ciutat, cosa que ha suposat, entre altres coses, denegar a les universitats un nou creixement a costa de l’horta.
«La ciutat té prou espai interior i prou pisos buits si fa falta afrontar un eventual augment de la població. No cal construir depredant l’horta», subratlla. Això sí, el consistori ha assumit, no sense crítiques, que no recuperarà les 80 hectàrees de la Punta, al sud de la ciutat, que es van destruir per crear-hi una zona logística del port que mai es va fer.
Hi ha en marxa altres intervencions municipals directes. Permisos per a horts urbans i mercats itinerants de productes de proximitat o la iniciativa De l’horta a la plaça, que l’últim diumenge de gener organitza una gran fira davant el mateix Ajuntament. També està previst que quan es reobri el mercat del Grau es doni prioritat als productes de quilòmetre zero. Després s’haurà de veure la resposta, deixa caure l’Antonio mentre sulfata. «La gent va als diners, a les coses barates. N’hi ha alguns que diu que sí, que compren el que és d’aquí però és molt poca gent», lamenta. I segueix amb la feina.
D’aquí uns mesos construir a l’horta serà encara més difícil perquè ja és a les Corts la llei de l’Horta, que elevarà a 11.600 hectàrees el terreny protegit. Es blinda així l’anomenada horta històrica, un radi de 15 quilòmetres al voltant de València. S’hi va començar a treballar en l’època romana però va ser en la islàmica, a partir del segle VIII, quan es va produir el seu gran desenvolupament, amb nous cultius i el sistema de sèquies que encara avui rega unes riques terres que poden donar quatre collites a l’any.

DIinamitzar els terrenys

A més de protegir el terreny i uns mil elements patrimonials, la norma pretén dinamitzar l’horta amb fórmules controvertides com la cessió, voluntària o forçada, de terrenys no utilitzats o la redacció d’un pla de desenvolupament al qual les organitzacions del sector demanen concreció, fons i que tingui els pagesos com a eix. «Sense ells no hi ha horta», va recordar fa uns dies el sindicat agrari ASAJA.
Tot per impulsar una zona a la qual l’informe Dobris de la UE va destacar el 1998 com una de les sis úniques hortes periurbanes del continent i la més important de totes. Després arribarien l’informe del Consell Valencià de Cultura instant a la seva protecció o les 117.000 firmes per a una ILP el 2001 en aquest sentit. Però, en realitat, va ser la crisi del totxo la que va frenar la seva destrucció i la que li ha donat aquesta inesperada segona oportunitat.