L'ull que ho veu tot a l'aula

Sobre els pupitres, un quadern per anar prenent notes, el llibre de Matemàtiques i una tauleta. Gairebé no se sent cap murmuri a l’aula. Paqui Muñoz, la tutora d’aquest grup d’alumnes de sisè de l’escola pública Marta Mata de Viladecans (Baix Llobregat), es passeja entre les taules a mesura que va atenent les consultes dels estudiants. Estan tractant els eixos de coordenades, començant a familiaritzar-se amb els nombres negatius, i ho estan fent a través d’una innovadora plataforma de treball batejada amb el nom d’Amigo i que encara està en fase de proves.

El programa que utilitzen els xavals del Marta Mata per aprendre Matemàtiques i Science (Ciències en anglès) encara és un prototip i ha sigut dissenyat a través d’una iniciativa pionera de la Unió Europea que busca donar resposta a problemes concrets en diferents àmbits. En el cas de l’educació, «es va acordar que la prioritat havia de ser la lluita contra l’abandonament escolar prematur

–un dels indicadors més preocupants del fracàs escolar– i el foment de les vocacions científiques i tecnològiques, especialment entre les noies», indica Isabel Capellá, tècnica d’Educació a l’Ajuntament de Viladecans i una de les coordinadores del projecte Imaile (Innovative Methods for Award Procedures of ICT Learning in Europe.

«És com un ull que ho veu tot», resumeix un dels xavals asseguts al fons de la classe. «El que vol dir és que la plataforma permet que a mesura que els alumnes van treballant a la tauleta, on troben els problemes que han de resoldre, una enciclopèdia i altres recursos didàctics, jo, com a professora, puc anar seguint a temps real la seva evolució, puc respondre per escrit les preguntes que em formulen o poden parlar entre si», precisa la mestra.

VÍDEOS / A Amigo, els alumnes pengen vídeos sobre les presentacions que han fet a la classe, dissenyen el seu propi perfil i tenen accés a tota mena de material de classe, però a la vegada (i això és el que diferencia aquesta plataforma d’altres que ja existeixen, com la popular Moodle) reben informació sobre la seva evolució, poden opinar i valorar sobre el treball que estan portant a terme, i «són alertats si, per exemple, el programa detecta que els costa molt avançar en un aspecte concret», destaca Raquel Mayordomo, responsable de l’equip que l’ha dissenyat.

«La tauleta els diu, si aquest és el cas, que demanin ajuda o que busquin informació complementària i els orienta sobre on fer-ho», afegeix la cocreadora del prototip, en el qual actualment participen l’editorial Grup Edebé i la tecnològica MyDocumenta, totes dues catalanes. En una fase inicial també va col·laborar en aquest projecte la Universitat de Vigo.

Són els aspectes qualitatius el que més valoren els docents de la plataforma. «A nosaltres ens facilita la feina, encara que això signifiqui que prèviament hem hagut de fer una formació específica i que ara les classes les hem de preparar d’una manera i amb uns enfocaments completament diferents dels tradicionals», assenyala Maribel Gascon, directora de l’escola, un dels cinc centres educatius de Viladecans que estan sent banc de proves del prototip. Els docents no se salven, no obstant, de corregir els exercicis, ni d’haver d’avaluar la feina dels alumnes. «Podríem dir que la nostra manera de treballar canvia, sobretot a l’aula», postil·la la mestra Paqui Muñoz.

«Una de les condicions que es van posar a les empreses que eren candidates a desenvolupar el prototip va ser que la solució que es plantegés havia de ser tecnològica, com demanava la Unió Europea, però que també havia de permetre un aprenentatge personalitzat, segons les característiques i habilitats de cada estudiant», subratlla Isabel Capellá, que en els últims quatre anys –des que es va posar en marxa el projecte Imaile– ha mantingut desenes de reunions amb els socis suecs, alemanys i finlandesos, també participants en aquesta iniciativa.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Aquest mètode permet que cada nen avanci segons el seu propi ritme, i és molt indicat sobretot per a aquells que necessiten una adaptació curricular perquè tenen alguna discapacitat», ratifica la tutora de sisè. A la seva classe, per exemple, hi ha una estudiant amb necessitats educatives especials (amb síndrome de Down) que es connecta com els seus companys a la plataforma Amigo, però que porta a terme un treball diferent del de la resta del grup.

«Només pel fet d’utilitzar tauletes a classe, que es fan servir com a eina complementària, els alumnes estan moltíssim més motivats», prossegueix la directora de l’escola de Viladecans. De fet, un estudi que s’ha fet públic aquesta mateixa setmana sobre la introducció de les noves tecnologies a les aules, elaborat per la Universitat Joan Carles I de Madrid, assenyala que el 83% dels docents espanyols han detectat que la motivació dels nens augmenta notablement a classe com més gran és l’ús d’aquests dispositius.