Els altres sediciosos

600 controladors aeris van ser acusats del mateix delicte que els Jordis per la suposada vaga salvatge del 2010

Només queden 82 professionals imputats a Palma de Mallorca després que 20 jutjats arxivessin les causes

zentauroepp14678711 controladores171024190355

zentauroepp14678711 controladores171024190355 / MONTSERRAT T DIEZ

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

L'ús del delicte de sedició contra col·lectius que s’enfronten a les decisions de l’Administració no és nou a Espanya, encara que no és freqüent i ha rebut escàs èxit en els tribunals. En situacions semblants a les dels dos Jordis i el major Trapero i la seva superintendent s’han trobat presos, desnonats, regidors i, en el cas més sonat i recent, més de 600 controladors acusats d’haver provocat el caos aeri del pont de la Constitució de l’any 2010 amb una suposada vaga salvatge que va deixar a terra 650.000 viatgers. En un sol cas, el d’un motí carcerari, s’ha dictat sentència condemnatòria confirmada pel Tribunal Suprem.

El 9 de desembre del 2010, el llavors fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, va anunciar que el Ministeri Fiscal demanaria «penes de fins a vuit anys de presó per un presumpte delicte de sedició» als controladors per haver no haver seguit les «vies laborals» establertes i haver abandonat el lloc de treball de manera «premeditada, concertada i col·lectiva, amb un greu perjudici per als ciutadans i per a Espanya». En la seva opinió, la situació va ser similar al suposat abandonament d’un hospital per part de tots els metges, deixant tirats els malalts.

Pumpido, nomenat pel llavors president Rodríguez Zapatero i en l’actualitat membre del Tribunal Constitucional a proposta del PSOE, va fer aquestes declaracions durant una cimera amb els fiscals dels tribunals superiors autonòmics en què es pretenia unificar doctrina. El Consell de Ministres ja havia decretat aleshores la militarització de les torres i, per primera vegada a Espanya, es va decretar l’estat d’alarma.

En els gairebé set anys que han transcorregut des d’aleshores no només no hi ha hagut cap condemna, sinó que algunes fiscalies ni tan sols van arribar a demanar la imputació per sedició. El resultat és que 20 jutjats de tot Espanya han anat arxivant les causes, fins al punt que només queden dos procediments encurs. El de Palma de Mallorca, on el jutge ja ha dictat l’obertura de judici oral contra 82 professionals, i el de Madrid, que afecta 134 treballadors més, però que ja no estan acusats de sedició, només d’abandonament de servei.

Les acusacions sostenien en tots els casos que el 3 de desembre a la tarda, els controladors van agafar la baixa de forma massiva i fraudulenta per protestar pel decret aprovat aquell matí, pel qual el Govern ampliava el nombre d’hores que aquests professionals podien fer al llarg de l’any, atès que molts ja les havien completat i amenaçaven de deixar buits els seus llocs.

NI MAQUIAVEL 

El magistrat José Antonio Vázquez Taín, cèlebre per la seva actuació en el cas Asunta, és un dels que més clarament va argumentar l’arxivament de la causa. En la seva resolució assegura que el tancament de l’espai aeri «no es va deure a la falta de controladors», sinó que va ser «una decisió política de qui tenia competència fer-ho». L’organisme públic va prendre la decisió malgrat «comptar amb diversos aeroports en ple funcionament» i amb el mateix nombre de controladors que en altres moments de l’any amb més trànsit aeri. «Ni el mateix Maquiavel en el seu magnífic El Príncep és capaç d’imaginar-se un pla tan barroc per aconseguir un fi», acaba dient el jutge en referència als controladors.

Després del sobreseïment de Santiago de Compostel·la, va arribar el de València, on el fiscal en cap va sol·licitar el sobreseïment argumentant «que no consta que hi hagués cessament del servei de control aeri per inactivitat dels controladors».

Aquestes resolucions s’han anat produint també a Burgos, Àlaba, Cantàbria, Astúries, Alacant, Andalusia, Vigo, Reus, Girona. A Sevilla es va considerar que no existien indicis de delicte a l’atorgar versemblança als informes mèdics aportats a la causa i al que havien declarat els facultatius d’Aena que van certificar l’existència de crisi d’ansietat en els controladors pel decret aprovat.

BARCELONA, TAMBÉ 

L’últim jutjat a dictar el sobreseïment va ser el de Gavà. Els 44 controladors que treballaven al centre de control d’aquesta localitat van ser exonerats de qualsevol responsabilitat penal el gener del 2015 i, com en la majoria dels casos, el fiscal ni tan sols va presentar recurs.

Notícies relacionades

Els 82 de Mallorca són els que afronten una pitjor perspectiva. L’acte d’obertura de judici oral, encara sense data, els acusa de sedició o, si no, d’abandonament de servei i coaccions. Un plantejament «inacceptable» per al portaveu del sindicat de controladors Usca, Daniel Zamit, que també critica els set anys que han estat enredats en aquest procediment i el de Madrid.

A la capital d’Espanya, on ja només se’ls acusa d’abandonament de servei, «han passat 10 jutges i ara acaba de canviar el fiscal en cap una altra vegada», lamenta. Tampoc entén que la fiscalia, «un òrgan sotmès a jerarquia, adopti una postura diferent segons el territori que es tracti». A Madrid figuren com a acusats els membres de la cúpula del sindicat i, entre ells, Zamit i també el seu portaveu llavors, el mediàtic César Cabo. «Estic encausat, però aprens a conviure amb això i sobretot a no tenir-ho present quan estàs treballant, però per descomptat que no ajuda. Qui més qui menys té insomni o altres molèsties».