«Vaig voler ajudar les dones al veure patir la meva mare»

Set anys, una edat massa curta, segurament, per comprendre la malaltia d'una mare. Però suficient perquè Silvia Foz (Sabadell, 1978) sentís l'impacte emocional que causen els canvis que van deixant en una cara quimioteràpia i radioteràpia. Fins a tres vegades va veure com el càncer esborrava celles, pestanyes, cabells, i part dels pits a la persona que l'havia portat al món. En paral·lel a la seva lluita contra cèl·lules malignes

-que se la van emportar als 52 anys-, aquella mare també va combatre per reconèixer-se al mirall. Avui la seva filla ajuda altres dones a aconseguir-ho.

-¿Quin pes tenia en la seva mare l'aspecte?

-Ella era presumida a la seva manera. Però durant els processos de la malaltia i recaigudes, donava més importància al fet que la gent no l'assenyalés, perquè no volia que ningú sentís llàstima per ella. Jo veia en ella el patiment per tots els canvis estètics.

-Però amb maquillatge i roba no n'hi ha prou per aixecar l'ànim en una malaltia greu.

-No, sense l'actitud. L'actitud és primordial. Saps com et sents, però saber com et vols sentir i voler mostrar-te d'aquesta manera és un camí de recuperació. Això en qualsevol malaltia o moment baix. Recuperes l'autoestima fent aflorar el benestar interior, però també al revés.

-Com somriure-li al dia més dur.

-Si estàs bé per dins, ho exterioritzes, i viceversa, veure't bé per fora també reforça el teu interior. Per això tenen tant valor en la recuperació de l'autoestima durant un procés de càncer el maquillatge, la perruca, el mocador, així com l'optimisme, el positivisme al teu interior. Si això és així sempre, també en una malaltia.

SEnDSSLqDones belles i valentes', així presenta a la seva web www.oncoimagen.com a qui ha ensenyat a recuperar davant del mirall la pròpia imatge, ¿com ho fa?

-Amb passos senzills, fàcils i molt bàsics, tècniques d'automaquillatge per compensar el que pot haver quedat desdibuixat. Els aconsello sobre la millor opció de perruca per a cada cas, o sobre el teixit o textura idonis d'un mocador, si ho prefereixen. Però també entren en joc les sessions tècniques de motivació i coaching per treballar aquesta actitud que ens ajuda a restar preocupació.

-¿Es va fer assessora d'imatge -www.silvia-

foz.com- a causa d'aquesta experiència tan íntima amb el càncer de la seva mare?

-Sí. Jo estava en el món de l'anàlisi i control en la indústria química. Havia fet un cicle formatiu en això i feia set anys que treballava en un laboratori. Arran de la malaltia de la meva mare, vaig fer algun curs de maquillatge perquè volia ajudar-la. I quan va morir, jo llavors tenia 26 anys, vaig decidir que no volia treballar més en el que en realitat no m'agradava. Vaig voler ajudar les dones al veure patir la meva mare.

-¿Com es va preparar per fer-ho?

-Vaig fer un cicle formatiu d'assessoria d'imatge personal, i m'he especialitzat en dones i els canvis que el càncer ocasiona, molts d'ells perduren un temps més enllà del càncer. Ajudo a recuperar l'aspecte amb què sentir-se a gust i reconèixer-se. Recordo una noia que em va escriure demanant-me que l'ajudés a recuperar el swing. Es referia a l'atractiu propi que no veia al mirall. Totes les persones el tenim, és el que ens fa particulars, la nostra essència. No el recuperes vestint-te amb l'última tendència, sinó mostrant el millor de tu, de dins cap a fora.

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

-Avui és el Dia Mundial del Càncer de Mama, ¿té por del càncer?

-Soc portadora d'una mutació genètica (BRCA2), la mateixa d'Angelina Jolie, encara que ella en grau 1. Passo controls cada sis mesos. És millor saber-ho. El meu projecte professional connecta les dones, i també em connecta a mi, amb la vida.