Els detectius del ciberassetjament

Detectar el ciberassetjament no acostuma a ser fàcil per als pares perquè molts menors oculten la situació per vergonya o per por fins que la realitat se’ls escapa de les mans i ja no poden més. La implicació del col·legi per resoldre la situació és clau, i en aquests casos n’hi ha prou amb els pares per presentar la queixa i solucionar el problema. Però quan el centre no respon, o el setge deriva a les xarxes socials, o hi estan implicats adults, és millor denunciar davant la policia amb el màxim nombre de dades possible i, si es té pressa, recórrer a l’ajuda de professionals.

Les assegurances antiassetjament ofereixen la mediació d’advocats, però hi ha persones que recorren a empreses especialitzades a esbrinar qui hi ha al darrere de l’assetjament i aconseguir que cessi l’actitud, o per aportar proves a la denúncia. «Hi ha persones molt trastornades que poden arribar a fer la vida impossible a algú», explica Selva Orejón, responsable d’Onbranding, una empresa de peritatge i reputació digital que treballa per a asseguradores i en formació de cossos policials.

«El primer que hem d’aconseguir és que les proves que mostren l’assetjament valguin. Nosaltres fem servir eines informàtiques de captació d’evidència que monitoritzen un mòbil o un compte les xarxes socials i estalvien haver de fer una acta notarial cada cop que es produeix una ofensa», assenyala. Una vegada recollides les proves, la tasca és de detectius: qui hi ha al darrere i per què, ja que molts cops les amenaces o les ofenses es fan des de l’anonimat, encara que es tracti d’amants aïrats, extreballadors ressentits o socis perjudicats en negocis.

«Primer hem de compondre el seu perfil psicològic, perquè pot utilitzar diversos comptes en xarxes socials per simular un atac més gran. Es pot necessitar una anàlisi lingüística dels comentaris per saber si és la mateixa persona i traçar un perfil de comportament. Hem de tenir tota la informació que la víctima ens pugui proporcionar sobre el seu entorn o estil de vida. La clau és trobar el perquè».

Tècniques en discusió

Són proves, a més, que pugui acceptar un jutge, i aquí no tot s’hi val. «Hi ha una tècnica per saber quina és la IP i llavors la localització d’algú, que són les balises web, que s’han posat en qüestió per part d’alguns juristes, encara que de moment s’admeten», assenyala.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Encara que hi ha autèntics professionals de l’assetjament, capaços d’emmascarar amb perícia la seva identitat, moltes vegades els assetjadors es delaten a si mateixos perquè són matussers. «Vam descobrir que l’assetjadora de la dona d’un home casat era la seva examant, una dona que tenia una filla petita. Com que suposàvem que a la nit l’examant hauria d’estar a casa, vam fer que la dona canviés cada nit la foto del seu perfil de Whatsapp per fotos amb el seu marit per provocar-li gelos. I així va ser, l’amant va començar a enviar missatges d’assetjament des del seu mòbil i des de casa seva, i així es va delatar», recorda.

En els casos en què hi ha un delicte consumat, la policia intervé, però el càstig pot no satisfer la víctima. «Aconseguir que una persona vagi a la presó és difícil si no hi ha antecedents. S’acostuma a demanar responsabilitat civil i queda en una multa. Com es declarin insolvents... I de vegades el dany pot ser a la reputació o al negoci».