"La quantitat segueix sent indigna"

Antoni V. (Badalona, 1954) forma  part del col·lectiu de 28.000 persones que accediran automàticament, sense realitzar cap paperassa, a cobrar a la renda garantida de ciutadania (RGC) que es pot sol·licitar a partir d’avui. L’Antoni té un subsidi de 426 euros mensuals i passarà a percebre 564 euros. És a dir, la seva paga mensual augmentarà 138 euros, que és la diferència entre el que rep ara i la renda garantida que percebrà com a unitat familiar formada per un adult

Aquest beneficiari es va assabentar per casualitat que Catalunya implantava aquest subsidi que ja funciona en altres comunitats, com el País Basc. Han sigut quatre anys de negociacions i d’estira-i-arronsa perquè veiés la llum la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va presentar al Parlament de Catalunya el 2013 recolzada per més de 120.000 ­firmes.

Parlant amb una màquina

V. va estar part de la tarda de dimecres intentant que li aclarissin els dubtes que tenia al telèfon 900 400 012 que la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ha habilitat per atendre els ciutadans. La tasca va ser complicada perquè no parava de comunicar. «Em va contestar una màquina perquè no hi havia cap ésser humà», explica. A més, afegeix, «vaig prémer la tecla perquè m’informés en català i em va contestar en castellà». 

«La veu metàl·lica em va informar que m’enviaran a casa una carta per confirmar-me que passo automàticament a cobrar la renda garantida de ciutadania», explica gairebé exhaust després de tant intentar contactar amb el telèfon.

Quan una persona percep aquestes rendes tan precàries per passar el mes «qualsevol euro de més sempre és benvingut», afirma, però la xifra que rebrà a partir d’ara li segueix semblant «indigna». Resulta complicat convèncer algú que ha cotitzat 30 anys que ha d’acabar els seus dies esquivant la precarietat econòmica i el desànim emocional que produeix els 20 anys que fa que és al pou negre de l’atur. Per això en el cas d’Antoni V., com succeeix en molts altres, prefereix ocultar el seu cognom i també la seva cara perquè resulta dolorós que et puguin identificar com a part del  10% de catalans que viuen en situació de pobresa severa.

¿Com es viu amb 426 euros mensuals? L’Antoni respon ràpid i contundent: «Indignament». D’aquesta quantitat n’ha d’esgarrapar els subministraments d’aigua i electricitat i els seus menús invariablement tenen nom de llegum. De tant en tant el convida a dinar algun amic. «Ara vaig a donar de baixa el mòbil perquè els 30 euros que pago em fan falta per a altres coses», explica. Malgrat tot, es considera una persona minímament afortunada: «Perquè els meus pares em van deixar la casa on visc perquè si no, no sé què seria de mi»..

Notícies relacionades

"He hagut de llogar una habitació de casa per pagar els llibres del meu fill"

La renda de ciutadania veu la llum després de 4 anys de negociacions

La seva última feina va ser en una emissora de ràdio, però ja fa tant de temps que li costa esforç fins i tot recordar-ho. «En 20 anys no he rebut ni una sola trucada per oferir-me feina», es lamenta aquest periodista. 

Malgrat que gairebé no es recorda de la seva última nòmina, hi ha un record que té molt viu i sempre present: el d’un país on viuen a tot drap persones que han comès grans delictes econòmics. L’Antoni assenyala l’exministre d’Economia Rodrigo Rato com a exemple. «I, mentrestant, les persones que hem treballat tota la vida, malvivim», explica amb un cert fastigueig.