Els nens al·lèrgics tenen més números de patir assetjament

Existeix una prevalença més gran d'intimidació o assetjament en nens al·lèrgics a aliments, en comparació amb la població general, i, de fet, més d'un 30% dels nens i adolescents amb aquest problema han denunciat haver sigut assetjats en algun moment, segons un estudi publicat a 'Journal of Paediatrics and Child Health', del qual es fa ressò la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP).

Davant la tornada a l'escola, la SEICAP reclama més seguretat per a aquests menors, no només pel risc de reaccions anafilàctiques en l'entorn escolar, sinó per les possibilitats més grans que tenen de patir intimidacions, aïllament i rebuig.

Entre un 4% i un 8% de la població en edat escolar espanyola té al·lèrgia alimentària, xifres que van en augment, segons dades de SEICAP. "Aquests nens pateixen un fort impacte en la seva qualitat de vida com a conseqüència de les dietes d'eliminació que han de seguir, fet que els genera estrès i ansietat per evitar una ingesta accidental, però que també els condueix a l'aïllament social i al rebuig", indica el doctor Luis Echeverría, coordinador del Grup de Treball d'Al·lèrgia Alimentària de la SEICAP.

Festes amb precaució

Es tracta de menors que "assisteixen a les festes amb molta precaució, mengen coses diferents que la resta dins del menjador o no es poden emportar determinats piscolabis per a l'hora del pati. Això els altres ho saben i ho solen utilitzar en contra seu, cosa que es pot convertir en un problema molt seriós si des de l'escola no s'intervé, perquè hi pot haver risc d'anafilaxi greu", adverteix.

L'estudi, que va ser realitzat als Estats Units, el Canadà, Itàlia i el Japó, indica que les formes d'intimidació als companys amb al·lèrgia alimentària solen consistir en bromes pesades, a tocar-los amb l'aliment al qual són al·lèrgics o contaminar-los el menjar de manera intencionada.

"És fonamental que des de l'escola es treballi en mesures de prevenció i educació que garanteixin un entorn segur per a tots els nens i, especialment, per als que tenen alguna al·lèrgia alimentària perquè en aquests casos una broma pesada o una humiliació pot acabar en desgràcia", assegura el doctor Echeverría.

Més aïllament o ansietat

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

D'altra banda, l'estudi observa que els nens i adolescents al·lèrgics a aliments poden estar en més risc de dificultats socioemocionals i de desenvolupament, més aïllament social i sentiments de depressió o ansietat. "Solen tenir vergonya, se senten diferents de tots els altres i exclosos a causa de la seva al·lèrgia alimentària", comenta el doctor Antonio Martínez Gimeno, coordinador del Grup de Treball d'Al·lèrgia a l'Adolescent de la SEICAP.

Els adolescents amb al·lèrgia als aliments solen reconèixer que l'aïllament social és el més preocupant de la seva malaltia. "Solen sentir-se diferents, culpables per espatllar festes, per exemple, i un destorb. Pensen que causen molèsties o problemes a la resta i perceben desconeixement dels altres respecte al seu problema", afirma.