Fràgil equilibri a Ripoll

Ripoll és avui un puzle de més de 10.500 peces, tantes com habitants, que per primera vegada en la seva història recent afronta l’amenaça d’acabar desmuntat. Amb prou feines han saltat un grapat de peces, però han saltat d’una manera tan abrupta i imprevisible que han posat en suspens el laboriós acoblament de trossets d’allò més variat, un aliatge de mestissatge que després d’anys d’esforçada dedicació va acabar conformant un paisatge homogeni, un tot. Els atacs de Barcelona i Cambrils han sigut un dur cop de puny al damunt de la taula que amenaça d’alterar l’harmonia, l’equilibri cromàtic i de sensibilitats de la capital del Ripollès.

Ho pot testificar la Merche, la figura de la qual hauria pogut ben bé simbolitzar setmanes enrere la serena barreja de la localitat per la seva condició d’autòctona criada en un entorn de tradició catòlica i alhora casada amb un magribí i convertida a la fe musulmana. Des dels atemptats, aquesta dona està rebent insults i menyspreus per part d’alguns dels clients del local on treballa. «¿Què fas amb ells? ¿Ets una d’ells?», li etziben de vegades a la Merche –el nom de la qual és figurat en aquest relat– amb agressivitat, segons explica gent del seu entorn. Són una minoria, però fan prou mal perquè estigui estudiant «seriosament» la possibilitat d’agafar la baixa «per la tremenda angoixa que arrossega». 

A l’extrem oposat, el de la conciliació i la voluntat de temperar els ànims, vetllant perquè el puzle es recompongui, hi ha el gruix de la població. Un dels exemples el representen les empreses del gremi carni de Ripoll, que estan ultimant un protocol per evitar situacions d’assetjament als empleats d’origen magribí, habituals en el sector. «Ens han garantit que continuaran contractant treballadors musulmans», detalla un membre del comitè d’empresa d’una d’aquestes firmes. Però, una altra vegada, el revers de la moneda. A la veterana propietària d’un establiment del municipi ja li han confessat propietaris d’altres negocis que «no pensen contractar cap familiar» dels membres de la cèl·lula, algun fins i tot diu que a cap que professi l’islam. Ho diu ella, que ha tingut empleats magribins «amb un rendiment excel·lent» i que no incorporarà elements d’intolerància al seu procés de selecció de personal. «Com temia, ja són aquí les represàlies. Estic segura que la família dels xavals, que també és víctima de tot això, no tindrà més remei que marxar d’aquí», comenta.

Excepcionalitat

ExcepcionalitatFràgil equilibri sobre el qual se sosté Ripoll durant aquest tràngol, en el qual hi ha en joc el seu futur model de coexistència. «Aquí hi ha hagut una ruptura, hi havia una confiança i una seguretat que s’han fos. El terrorisme fa mal a qualsevol, però el fet que els que ho hagin fet siguin gent que estudiava amb uns, que treballen amb altres o eren veïns de replà ha fet moltíssim mal», diu Maria Dolors Vilalta, regidora de Convivència de Ripoll.

La situació és d’«excepcionalitat, més que a la resta de Catalunya», revela Vilalta. Per aquest motiu el No tinc por de la manifestació d’ahir a Barcelona no és el lema que defineix més bé els reptes dels la gent de Ripoll. «Per a la nostra marxa hem optat per Ripoll per la pau. Un pas endavant, perquè aquí s’ha de vèncer la por que sí que tenim ara. Hem de donar un plus per refer la convivència, i només serà possible amb l’esforç de tots», exposa aquesta dirigent. «Si això passa en una ciutat gran, queda més diluït i impersonalitzat, però aquest és un poble petit i la situació és més difícil de suportar. Per sortir d’aquesta situació, la gent ha d’expressar el que porta a dins, però amb seny, per evitar caure a la trampa d’aquells que esperen que es trenqui la nostra unitat», afegeix Vilalta.

Desafiament

DesafiamentEl desafiament a la unitat ja és aquí. Es palpa en l’ambient, es detecta en algunes converses, es constata amb accions com els adhesius xenòfobs amb què s’ha llevat la mesquita on es reuneix la comunitat islàmica Anour. «Prou islamització», es podia llegir als adhesius, alguns dels quals els han retirat «els Mossos mateix», segons explica un dels fidels. Altres veïns de la localitat han denunciat l’existència d’inscripcions en les quals es reclamava «Catalunya per als catalans». Samira, una musulmana que va a comprar a una carnisseria del passeig de Sant Joan, reitera la bona relació que manté amb molts veïns. «La meva família va a casa d’ells i ells venen a casa nostra. A dinar, perquè juguin els nens... Però ara hi ha gent que ja no confia en nosaltres. Han de saber que continuem sent els mateixos de sempre, que som aquí per treballar, per criar els nostres fills i que tinguin un bon futur», explica.

El propietari de l’establiment demana «pau» per a tothom, nega que hagi baixat la clientela entre la població autòctona des dels atacs i fa una encesa defensa de les bondats de l’islam. «Busquin entre l’Alcorà algun versicle en què es demani que es mati als altres. Els que han fet això no són musulmans, són cabrons», afirma amb vehemència. Al carrer, hi ha acostaments de tota mena entre magribins i autòctons. Des de dos xavals que la fan petar a la barra d’un bar fins a tímides aproximacions entre desconeguts. Un home gran amb túnica indica a un foraster com arribar a l’ajuntament. L’acompanya uns passos i quan el xaval s’orienta, l’home li somriu àmpliament i li dona uns copeta a l’espatlla, com si necessités empatitzar. Uns carrerons més enllà, nens de tota condició s’ho passen pipa enfilats a un castell inflable. Al seu voltant, si més no durant una estona, els pares abaixen la guàrdia, obliden els recels.

Notícies relacionades

L'imam de Ripoll va burlar tots els filtres policials i altres notícies que has de saber avui, en un minut

Àustria investiga si l'imam de Ripoll va predicar en una mesquita de Viena

Aquests espais en comú, quotidians, com els que es poden trobar a les escoles i les activitats extraescolars, són probablement el camí que cal seguir per reprendre la fórmula de la convivència i la confiança, considera Eva Farrés, directora del col·legi Tomàs Raguer, i antiga professora de Moussa Oukabir i Said Aallaa, tots dos abatuts a Cambrils. «Es tracta d’impulsar activitats com les parelles lingüístiques, que no siguin específiques per als que han vingut de fora, sinó en què capiguem tots –exposa Farrés–. Hem d’aconseguir que desaparegui qualsevol rastre de l’ells i el nosaltres».

Un objectiu. Un puzle. 10.500 peces.