Oblidat a Indonèsia

Bali, paradís indonesi. Espanyols que es marxen i envien postals de platges blau turquesa i cabanyes de bambú. Però darrere d'aquest paradís s'amaga un sistema de salut bastant humil. Almenys això és el que diuen la majoria de pàgines de viatgers que recomanen contractar una assegurança de viatge que (sobretot) cobreixi la repatriació. Tenir un accident a la província de Bali pot convertir-se en un autèntic malson.

És el que li ha passat a Carlos Baules, un ciutadà d'Almancelles (Segrià), de 41 anys, que dissabte passat, 13 d'agost, a la tarda va sortir en motocicleta des de la platja cap a la casa d'un amic on s'allotja. Circulava per una precària carretera que passa entre uns arrossars. El sol ja s'havia post. Allà va xocar contra un camió aparcat que ocupava gran part de la calçada.

Baules portava els llums de la moto encesos i conduïa a una velocitat d'entre 50 i 60 quilòmetres per hora. Tot i així, no va poder evitar xocar contra el camió, que estava estacionat darrere d'un dels revolts, de color fosc i sense llums que permetessin identificar-lo com un obstacle. Carlos va caure inconscient a terra. L'impacte amb el vehicle li havia danyat la melsa, li havia fracturat diversos ossos del cos i els braços li van quedar greument afectats.

Sense assegurança mèdica

Els locals que el van trobar es van fer càrrec de traslladar-lo a un hospital. Quan van preguntar si tenia asegurança, la resposta va ser que no. I llavors el van portar d'urgències a l'hospital general Shangla, al sud de l'illa. Ja ingressat, Carlos es va posar en contacte amb la seva germana Eva, a Almancelles. L'hospital al qual el van portar no li feia bona espina. Alguns indonesis coneguts seus no s'explicaven per què l'havien portat fins aquell centre.

Eva explica que, en un principi, els metges li van dir al seu germà "que no s'havia trencat cap os, que tenia els músculs inflamats com a conseqüència del cop". Posteriorment, li van dir que sí, que tenia un braç fracturat, però no li van dir res de l'altre, que més tard va resultar estar trencat també. 

Vol traslladar-se

Ni Carlos ni la seva germana Eva es fien d'aquest centre mèdic. “Els indonesis em parlen molt malament d'aquest hospital. Les circumstàncies no són gaire bones. Quan ve un turista per la porta no veuen un pacient, l'únic que veuen són diners”, lamenta Carlos a través d'una nota de veu perquè no té mobilitat a les mans a causa de l'accident.

Eva està intentant que traslladin el seu germà a un altre hospital. Assegura que fa cinc dies que està ingressat però la seva situació no millora. Afirma que cada vegada que sol·licita informació sobre els preus de l'habitació de l'hospital les xifres oscil·len, com si es tractés d'una negociació en què els responsables del centre “regategen per treure't el màxim de pasta possible”, es queixa Eva.

Segons la família, el principal fre per traslladar-lo és que l'hospital Shangla no els facilita l'informe mèdic, un document sense el qual no poden acceptar-lo en un altre lloc. “En canvi, ens han fet arribar cada factura, per cada procediment que se li ha fet allà”, adverteix la germana. “Al matí em vaig posar seriós i vaig demanar les meves radiografies, que per a això les havia pagat. La meva amiga els va fer unes fotos amb el mòbil per poder demanar una segona opinió mèdica”, explica Carlos.

L'informe mèdic

Eva sospita que l'hospital no vol facilitar-los els documents perquè temen que Carlos marxi a ser atès en un altre centre i deixi sense pagar els procediments mèdics que li han realitzat fins ara, a més de no poder facturar ells les cirurgies que Carlos necessita. Ella es troba també en la tessitura que no pot demanar un permís de treball per anar a Bali amb el seu germà perquè “és necessari presentar l'informe mèdic per demanar el permís laboral”.

Una altra de les traves que s'ha trobat la seva germana des d'Espanya és la “falta d'ajuda per part de l'Ambaixada espanyola a Indonèsia”. “El cònsol honorari no està disponible per un problema familiar. L'únic que pot desbloquejar la situació del meu germà és el cònsol i fins ara no he pogut parlar amb ell. M'ha dit que li és impossible desplaçar-se a Bali perquè hi ha una altra persona accidentada en una illa remota del país i si va a veure el meu germà també hauria d'anar a veure aquest noi i no hi ha recursos suficients per a les dues coses”, lamenta Eva. Considera que el diplomàtic hauria d'haver anat a veure el seu germà, al tractar-se d'“un ciutadà espanyol en una dificultat greu”.

En una conversa amb aquest diari, l'ambaixada espanyola a Jakarta ha confirmat que “està pendent de la situació del ciutadà espanyol accidentat a Bali i que està en contacte tant amb l'interessat com amb la seva família, fent un seguiment de la seva situació”.

Intervencions imprescindibles

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Avui dia, i sense detalls mèdics fiables a falta de l'informe de l'hospital, Carlos creu que té el braç esquerre trencat (inclosa l'espatlla) i fractures a la part de dalt del maluc d'aquest mateix costat. Pateix un fort dolor al canell esquerre, que al queixar-se'n durant aquests dies, resulta que "els metges han descobert que es tracta d'una altra fractura". A més, té diversos hematomes i esgarrinxades per tot el costat dret del cos.

“També em vaig lesionar la melsa i ara em diuen que l'evolució de l'òrgan és positiva però que no em poden realitzar encara les 3 operacions de les quals estic pendent per divendres que ve perquè tinc molt baix la quantitat de glòbuls vermells. Ja m'han fet dues transfusions, però encara no sé si m'operaran. Sort que portava casc i al cap no hi tinc res”, celebra. En general, Carlos té diverses lesions que li impedirien seguir exercint la seva professió de tatuador, com a mínim durant el temps que duri la recuperació.