El Constitucional rebutja la petició d'empara de la mare de Granada

La Secció Tercera del Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit la demanda d'empara presentada per Juana Rivas, la mare que ha fugit per no entregar els seus fills al pare condemnat per maltractaments, en què sol·licitava que es preservi el seu dret a retenir els nens. L'alt tribunal argumenta que l'afectada no ha esgotat prèviament les possibilitats de recórrer als tribunals ordinaris per resoldre el seu cas.

Els advocats de Juana Rivas, del bufet Montero Estévez, havien presentat recurs aquest dilluns per suposada vulneració de drets fonamentals de Juana Rivas. La mare, resident a Maracena (Granada), ha incomplert l'ordre judicial per la qual havia d'entregar els seus fills d'11 i 3 anys al pare, condemnat el 2009 per un delicte de lesions contra ella, perquè tornin a Itàlia, on tenen fixada la seva residència habitual. No obstant, la mare no s'hi va presentar i continua en parador desconegut.

Via judicial prèvia

"El recurs d'empara és de naturalesa subsidiària, i això significa que només es pot interposar quan s'hagin esgotat tots els nivells judicials previstos en la llei davant els jutjats i tribunals ordinaris. En aquest cas, la recurrent ha anat a l'empara davant el Tribunal Constitucional abans d'esgotar totes les possibilitats existents en la via judicial prèvia, i per aquesta raó la seva demanda ha de ser inadmesa a tràmit", argumenta el Constitucional.

Els advocats de Juana Rivas sol·licitaven que en el seu cas prevalgués l'"interès superior del menor", segons ha explicat un dels lletrats, Juan Ramón Montero, després de presentar l'escrit. En el recurs demanaven la suspensió de l'execució de l'ordre judicial que l'obligava a entregar els seus fills al progenitor.

L'interès dels menors

Montero havia defensat que, "per sobre de les controvèrsies dels pares, impera l'interès superior dels menors", que és precisament, segons ha destacat, "l'objectiu del recurs”. El text en què se sol·licita l'empara argumenta que aquest interès ha de prevaler i ser protegit sobre qualsevol altra norma.

Quan va presentar el recurs, Montero va recordar que hi havia un precedent similar, el cas de Desirée Vicente, a qui l'Audiència Provincial de Madrid havia obligat a entregar la seva filla de 5 anys al pare, un suís que estava imputat per un delicte de violència masclista contra ella.

Després de presentar un recurs d'empara, el Constitucional va anul·lar l'entrega de la nena al  pare el 2016. "Va ser un cas molt semblant al que ara estem veient", ha dit Montero.

El pare diu que no és un maltractador

Aquest dilluns també ha transcendit que Francesco Arcuri, l'exparella de Juana Rivas, ha anunciat que està disposat a negociar una custòdia compartida "pel bé dels nens".

Arcuri ha assegurat que no és un maltractador ni un masclista que li vulgui prendre els nens a la mare. "Mai li he posat la mà a sobre", ha declarat a l'agència Efe, en unes declaracions en què també ha assegurat que el 2009 "va acceptar" ser condemnat per lesions en l'àmbit familiar per una discussió que tots dos van mantenir quan convivien a Granada, com a única via per poder seguir veient el seu llavors únic fill amb Juana Rivas.

"Avui em penedeixo moltíssim d'haver acceptat aquella condemna. Vaig voler rebaixar tensió a la situació per poder veure el meu fill. Després de dos mesos estàvem una altra vegada vivint junts i, un temps després, va venir a Itàlia i vam tenir un altre fill", ha explicat.

Tot i la disputa legal i les diferències que manté amb la seva exparella, ha subratllat que no té res en contra de Juana, que la seva història d'amor es va acabar però que sempre seguirà sent la mare dels seus fills i que, per tant, també està disposat a negociar una custòdia compartida pel bé dels menors.

Acusacions mútues

Una vegada represa la relació a Itàlia anys després, Juana va tornar per vacances amb els seus fills a Espanya i, el juliol del 2016, el va acusar de maltractaments a través d'una denúncia que segueix pendent de ser tramitada davant la justícia italiana.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Encara que Arcuri ha reconegut que la relació amb Juana "no estava bé" i hi havia "tensions", creu que ella va interposar aquesta denúncia per maltractaments com una forma d'aconseguir la custòdia dels fills i tot i que un equip de psicòlegs havia mantingut que no hi havia cap perill o risc per als fills amb el seu pare.

Després de no poder comunicar-se amb els seus fills, segons afirma, des del novembre del 2016, tot i tenir reconeguda pels tribunals italians de forma provisional la custòdia, ha indicat que s'ha vist obligat a denunciar "la sostracció dels seus fills" per part de la mare.