Els universitaris catalans tindran quatre anys més per demostrar que dominen l'anglès

Que respirin tranquils (almenys per un temps) els estudiants universitaris que ja s'estaven veient el pròxim curs havent de posar-se al màxim amb l'anglès per poder treure's el títol. El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'organisme que coordina el sistema universitari català i que assessora la Generalitat en matèria d'educació superior, aprovarà amb tota probabilitat aquest dijous una moratòria de quatre anys al requisit que preveu que, per graduar-se, els estudiants acreditin un nivell B-2 de llengua estrangera (l'equivalent al First Certificate en anglès). Algunes universitats ja havien anunciat que no aplicarien aquesta condició impulsada per l'exconseller’ de Coneixement Andreu Mas-Colell, que afectava els alumnes que van començar la carrera el curs 2014-2015.

Els rectors, que recorden que ja havien avisat des d'un principi sobre els problemes que podien sorgir, al·leguen que ha sigut tot molt precipitat, que no s'han habilitat els mitjans suficients perquè els alumnes amb menys recursos poguessin millorar el seu anglès, que encara hi ha molta gent sense nivell -entre altres coses perquè arriben del batxillerat sense bona base- i que una mesura com aquesta podria, fins i tot, comportar problemes legals.

ELS PLANS D'ESTUDIS

És l'Estat, recorden, el que autoritza els plans d'estudis dels graus universitaris (que elabora i aprova en primera instància cada universitat) i encara hi ha moltes titulacions que no preveuen les llengües estrangeres dins d'aquests plans d'estudis. Això significaria que, si se li negués el títol per no comptar amb el nivell B-2 a una persona que ha cursat un grau en què no hi ha assignatures de llengua estrangera (com Dret o Medicina, en la majoria de facultats), l'afectat podria recórrer la decisió.

La més bel·ligerant amb l'assumpte ha sigut la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ja l'abril passat va comunicar als seus estudiants que “l'expedició del títol de grau cursat a la UAB no estarà vinculada a l'acreditació del nivell B-2 de llengua estrangera”. La nota es va fer pública després que nombrosos estudiants expressessin la seva inquietud davant la possibilitat que l'any que ve no haguessin sigut capaços d'assolir el nivell exigit d'anglès, francès, alemany o italià.

Com la UAB, algunes petites universitats han mostrat la seva disconformitat amb la mesura. D'entre les grans, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està a l'espera de confirmar que el CIC doni aquest dijous el seu vistiplau a la moratòria (que després encara haurà de ratificar la Generalitat), per decidir la seva postura al respecte. La Universitat de Barcelona no es pronuncia de moment. 

MÉS DE LA MEITAT NO HI ARRIBEN

“Tal com estava previst en la llei d'acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat del 2014, que és la normativa que empara aquesta mesura, arribar al nivell B-2 queda com a responsabilitat de cada estudiant, però la realitat ens diu que més de la meitat dels alumnes del sistema universitari català no tenen actualment aquesta competència”, argumenta Màrius Martínez, vicedegà de Relacions Internacionals de la UAB i responsable de les polítiques lingüístiques d'aquesta universitat.

Això, puntualitza Martínez, “malgrat que, cada any, en les proves de nivell que es fan en la universitat als alumnes que arriben de secundària, es constata una millora progressiva del nivell d'idiomes dels alumnes”.

Notícies relacionades

El professor Jon Snow

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

L'objectiu de Mas-Colell al posar en marxa aquesta mesura era que, amb ella, es garantís que tot titulat universitari català no tingués problemes almenys amb una llengua estrangera a l'acabar els seus estudis de grau i incorporar-se al mercat laboral. “Volem una universitat amb una presència important de l'anglès i capaç també d'atraure un bon nombre d'estudiants estrangers”, va sentenciar el llavors responsable d'Universitats en una compareixença al Parlament en què va presentar la mesura. La intenció inicial era complementar l'exigència, va dir el conseller, amb “un augment del nombre d'assignatures impartides en anglès i la participació en programes de mobilitat internacional”.

Però donar només quatre anys de marge per adaptar-se és massa just, consideren les universitats, que han mostrat els seus recels amb la mesura. El que ha passat aquests anys, des que es va anunciar el requisit, és que, una vegada més, els estudiants amb recursos econòmics han pogut fer un esforç suplementari per posar-se al dia amb l'anglès (realitzant cursos privats), mentre que els alumnes amb rendes més baixes no han pogut afrontar aquesta despesa addicional.