Roger Heredia: "No pararé fins que no s'obrin totes les fosses"

A Catalunya queden per obrir unes 500 fosses de la guerra civil. Les famílies de 5.500 desapareguts segueixen sense tancar el dol. Un d’ells és Roger Heredia (la Torre de l’Espanyol, Tarragona, 1983), un agent de la científica dels Mossos d’Esquadra disposat a recuperar les restes del seu besavi, Jaume Guinau, abatut per un morter a la batalla de l’Ebre. Impulsa, contra vent i marea, el banc d’ADN per identificar desapareguts. No només ho fa per la seva àvia Roser, que va quedar òrfena als 4 anys. Ho fa pels que necessiten reparació.

¿Es pot dir que és un CSI dels Mossos?

Sí. Revelo empremtes i recullo mostres biològiques i d’ADN als escenaris de fets delictius.

¿Per aquesta raó va pensar en això del banc d’ADN?

En el 30% té a veure amb el meu ofici, però l’altre 70% és pel patiment de la meva àvia, que avui té 85 anys i em diu: «Ai, fill, si algun dia em poguessin donar una capseta amb les restes del meu pare, em podria morir tranquil·la».

Fa anys que hi està treballant.

Des que el Govern tripartit va començar a parlar de memòria. L’any 2008, la meva mare i la meva tia van inscriure el padrí Jaume al cens de persones desaparegudes de la Generalitat. Sabíem que formava part del batalló del Campesino, en una cova o una trinxera entre les serres de Pàndols i de Cavalls, cap al final de la batalla de l’Ebre.

¿En van obtenir alguna llum?

L’expedient de resposta diu que les recerques realitzades als partits judicials de Gandesa, Corbera d’Ebre, Villalba dels Arc, etcètera, eren negatives. El padrí tampoc consta al Valle de los Caídos ni a l’Arxiu Militar. No en sabem res. 

Descoratjador.

Passeges per la serra de Pàndols a Cavalls i hi trobes restes humanes. És una vergonya permetre això, ¿oi? ¿Estaven esperant que morissin els familiars dels desapareguts i es tanqués el tema? Així que, davant la falta de voluntat política, Marc Antoni Malagarriga, amb qui vaig coincidir al Memorial Democràtic i que té un oncle pròfug del Berguedà, vam decidir fer alguna cosa.

¿Per on van començar?

La doctora Carme Barrot del Clínic ens va dir que es podien recollir mostres en té 180, les dues primeres, les nostres, i vam construir el Protocol del Banc d’ADN dels Familiars de Desapareguts de la Guerra Civil. Després vam informar el Parlament, que va aprovar una moció de suport en favor del banc. Estava emocionat. Creia que quan el Parlament aprovava alguna cosa, la Generalitat ho complia.

El camí d'un protocol from Carles Seuba Capdevila on Vimeo.

¿Això tampoc?

No. Vam acudir al Síndic de Greuges, vam fer un documental a través de crowdfunding, vam fer xerrades. No va passar res fins que va canviar el Govern. Aquest dilluns firmem un acord amb la UB i els consellers Raül Romeva ha dit que actualitzar el mapa de fosses i promoure la seva obertura és una prioritat i Antoni Comín per recollir mostres de manera pública i gratuïta a l’Hospital Vall d’Hebron. Ara, que ja està en mans del Govern, comença tot.

I vostè, ¿a descansar?

El nostre treball no s’acabarà fins que estiguin obertes les 500 fosses de Catalunya i es creuin tots els ADN. Mentre hi hagi una possibilitat d’identificar una sola persona, com a demòcrates i com a humans, estem obligats a intentar-ho, i a contestar a gent com David Pérez [secretari segon de la Mesa del Parlament], que ha dit que les fosses no s’obren a Catalunya perquè la Generalitat sap que hi ha espanyols a dins. 

¿Confia a recuperar el besavi?

Totalment. I la meva àvia, també. 

 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

¿On voldrien que descansés?

A la Torre de l’Espanyol, al costat de la seva dona, que va morir fa 25 anys. H