Les entitats acusen el Govern d'incomplir el pacte de la renda garantida

La Generalitat i la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) han fet un pas enrere en les negociacions perquè els promotors de l’ajuda es mostren en desacord amb la decisió de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, que pretén que els jubilats no siguin beneficiaris d’un complement de 150 euros, vol allargar el termini màxim de quatre a vuit mesos per estudiar les peticions, estableix el silenci administratiu com a negatiu i endarrereix el pagament de l’import dels efectes econòmics al mes següent de presentar la sol·licitud. La paga amb destí als ciutadans més pobres rondarà els 550 euros mensuals per persona i la previsió és que s’apliqui a partir del setembre.

Comissions Obreres també es mostra indignat amb el Govern, al qual acusa d’haver canviat les clàusules de l’acord assolit el 10 de maig amb la comissió promotora, amb aspectes aprovats per tots els grups parlamentaris, i per aquest motiu li reclama que compleixi el que està firmat per evitar que es redueixi de manera significativa el nombre de beneficiaris.

PENSIONISTES

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

 El primer punt de conflicte afecta la disposició addicional que estableix que les persones beneficiàries d’una pensió no contributiva per invalidesa o jubilació de la Seguretat Social, o les persones beneficiàries d’altres ajudes, prestacions i pensions (sempre que els seus ingressos siguin baixos i puguin accedir a la RGC), tenen dret a una prestació complementària a càrrec de la Generalitat, fins a la quantia de l’indicador de rendes de suficiència, que fixa el llindar de la pobresa.

La segona desavinença afecta l’article 25, que versa sobre la resolució administrativa de les sol·licituds de la RGC. «La posició dels representants del Govern no respecta el pacte adoptat per unanimitat dels grups parlamentaris en la ponència que tramita el projecte de llei pel qual s’estableix un termini màxim de quatre mesos a l’administració pública competent per atorgar o denegar la prestació», denuncia la comissió promotora a través d’un comunicat.