Castells inflables que van sortir volant han ferit 50 nens a Espanya des del 2008

El castell inflable que va matar una nena de 6 anys i va ferir greument 6 menors a Caldes de Malavella (Selva) estava mal ancorat a terra i és molt probable que sortís volant a causa d’un cop d’aire. Que una atracció dissenyada per a l’entreteniment infantil pogués convertir-se en una trampa mortal a causa del vent va agafar per sorpresa el propietari del restaurant Mas Oller, l’Ajuntament de Caldes, la Conselleria d’Interior i el Govern espanyol. Però no era un fet sense precedents.

    

A part del de Caldes, en els últims anys s’han produït, almenys, sis accidents similars a Espanya que, en total, han ferit de gravetat gairebé 40 nens. En tots, a diferència del que va acabar passant a Caldes, els menors van sobreviure.

    

Per ordre cronològic, els episodis d’inflables que van sortir volant es van donar a Jaén (2008), amb 4 víctimes; Mallorca (2009), amb 3 víctimes; a Múrcia (2014), amb 2 víctimes; a Alacant (2014), amb 23 víctimes –la majoria menors– quan cinc castells es van elevar sense control simultàniament; a Leganés (2014), amb 4 víctimes; i a Saragossa (2016), amb 3 víctimes. Una setmana després de l’accident del Mas Oller, el 14 de maig passat, va bolcar a Madrid un inflable mal ancorat i va ferir lleument diversos menors. Comptant els episodis de Caldes i Madrid, els ferits en aquesta atracció ja són gairebé 50.

EL VENT I ELS ANCORATGES

En els sis accidents espanyols ocorreguts prèviament al de Caldes de Malavella es va apuntar a una ratxa de vent, sumada a un ancoratge deficient dels inflables, com la causa que va desplaçar violentament les atraccions i va llançar els menors que hi jugaven a sobre. Fins al tràgic desenllaç del Mas Oller, no obstant, les dues morts de menors espanyols van passar al rebre cops dins d’una estructura ben fixada –una nena de 3 anys es va desnucar a Canàries (2003) i un nen de 4 anys va morir al xocar contra un altre menor a Sevilla (2016)–.

    

Malgrat tots aquests accidents, cap govern (ni espanyol ni català) va moure fitxa per regular els inflables, que últimament han proliferat en restaurants –com el de Caldes– que aposten per aquest element per atraure els clients.

    

Un dia després de la mort de la nena de 6 anys a Caldes, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i l’alcalde d’aquest municipi, Salvador Balliu, van subratllar que l’amo del restaurant no tenia llicència perquè no havia comunicat a l’ajuntament la instal·lació del castell infable. Al no fer-ho, no s’hi va poder enviar un tècnic municipal per revisar l’estat de la instal·lació abans que entrés en funcionament, tal com assenyala 

la llei d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat (al punt 39).

    

El fet que en aquesta llei hi estiguessin inclosos els restaurants amb infables, recintes privats d’ús públic, va agafar desprevingut tothom. Fonts dels empresaris del sector mantenen que fins llavors s’havia aplicat «únicament per als firaires», que concentren el muntatge d’instal·lacions en unes dates concretes.

  

 La majoria dels restauradors amb inflables i ajuntaments catalans no sabien que els afectava aquesta llei catalana. El de Caldes, per exemple, si no va decidir inspeccionar unilateralment el castell del Mas Oller no va ser perquè desconegués l’existència de l’atracció –com es va dir el dia 8 de maig passat–, sinó perquè el que desconeixia en realitat era l’obligatorietat d’adequar-se a la llei d’espectacles.

    

La normativa que regula els castells d’aire a Espanya és d’origen europeu i ha sigut absorbida per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació sota el títol d’Equips de joc inflables. És la UNE-EN 14960, publicada al BOE el 2014. El problema és que són instruccions d’ús per als fabricants reunides en un document que costa 68 euros i que els amos dels castells no estan obligats a complir si no ho exigeix una Administració, des de la municipal fins a l’estatal.

SUPERVISIÓ D’UN MONITOR

Aquesta normativa diu, per exemple, que «un inflable no s’ha d’utilitzar sense la supervisió» d’un monitor (punt 4.4), que el responsable del castell s’ha d’assegurar que «tots els ancoratges estiguin assegurats» (punt 7.1), que l’atracció ha de superar una «inspecció anual» per part «d’un organisme» extern (punt 7.2) i que està prohibit muntar inflables si bufa un vent superior als 36 quilòmetres per hora.

    

El castell de Caldes només estava agafat per 2 dels 10 ancoratges, no l’estava vigilant cap monitor i no havia passat cap revisió. Amb la inspecció inicial de l’inflable que van trobar a faltar la conselleria i l’ajuntament difícilment haurien canviat aquestes tres coses.

Notícies relacionades

Un cop de vent, la causa més probable de l'accident mortal del castell inflable de Caldes

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

    

Empresaris dedicats a la venda i al lloguer d’inflables expliquen que des de l’episodi ocorregut a Caldes de Malavella els ajuntaments han començat a exigir el compliment rigorós de la UNE-EN 14960. Barcelona i Madrid ja ho feien. Asseguren també que els castells són segurs sempre que es destini «un monitor» a supervisar contínuament l’atracció. Per això demanen a les autoritats que uneixin criteris perquè sigui obligatòria la figura del supervisor.