Anar al contingut

RECERCA

El trasplantament de cèl·lules mare frena l'avanç de l'esclerosi múltiple

Al cap de 8 anys del trasplantament, cap pacient ha empitjorat i més de la meitat millora, segons un estudi

El trasplantament de cèl·lules mare frena l’avanç de l’esclerosi múltiple (EM) i millora la discapacitat en la fase primerenca, segons revela un estudi dut a terme per l’Institut d’Investigació Sanitària (IIS) de l’Hospital La Fe de València. La investigació, publicada a Neurological Sciences, confirma que al cap de vuit anys del trasplantament, cap pacient amb esclerosi múltiple remitent-recurrent ha empitjorat i el 60% ha millorat, segons informa la Generalitat valenciana en una nota.

Es tracta d’un dels estudis de més durada en el món sobre els resultats de trasplantament de cèl·lules mare en la forma remitent-recurrent de l’esclerosi múltiple, és a dir, la forma més comuna de la malaltia, caracteritzada per l’alternança entre períodes lliures de malaltia i l’aparició de brots.

La investigació, dirigida pel doctor Bonaventura Casanova, presenta les dades del seguiment a llarg termini de 38 pacients d’EM tractats amb trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques. En el cas dels pacients amb EM secundària progressiva, la fase més greu de l’EM, la progressió de la malaltia es va aturar durant dos anys, però després els pacients van tornar a empitjorar.

XIFRES RELLEVANTS

«Són xifres molt rellevants pel que fa a l’eficàcia del procediment», assegura Casanova, que destaca que l’Hospital La Fe de València és pioner en el tractament amb trasplantament de cèl·lules mare en pacients d’EM remitent-recurrent. «L’estudi demostra que el trasplantament té efectes a llarg termini, que la malaltia no progressa i que millora la discapacitat», resumeix l’especialista.

L’esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria del sistema nerviós central que afecta principalment persones joves, té més incidència entre les dones i, a més, és la segona causa de discapacitat en aquest tram d’edat, solament al darrere dels traumatismes provocats per accidents de trànsit.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, que se celebra demà, Casanova destaca que cal centrar l’atenció en els pacients que es troben en la fase més avançada de la malaltia. «Durant els últims anys han aparegut medicaments i tractaments per controlar la primera fase de la malaltia, és a dir, els brots. Fins i tot ja és possible parar o endarrerir l’aparició de la discapacitat», indica. En canvi, afegeix, l’atenció al pacient crònic amb discapacitat severa «no està avançant i seria un repte abordar la fase crònica per millorar la qualitat de vida dels pacients».

MENYS INTENSITAT

El trasplantament pretén, a través d’un procediment d’immunodepressió molt fort, eliminar la resposta inflamatòria i resetejar el sistema immunològic, assenyala Casanova, que afegeix que amb aquest mètode, «encara que sabem que la malaltia acabarà tornant, sabem que ho farà amb menys intensitat».

Segons l’expert, la distinció entre esclerosi múltiple remitent-recurrent i la forma secundària progressiva desapareixerà en el futur. «El problema és que ara no sabem detectar la progressió en les fases inicials de la malaltia», afirma. Tot i això, destaca que «amb els tractaments convencionals, un 60% de pacients, 20 anys després, no han presentat progressió de la malaltia i tenen molt poca discapacitat, o gens, mentre que un 35%, malgrat els tractaments, han seguit progressant en la malaltia».

Un dels desafiaments de la ciència és diagnosticar aquesta progressió abans que sigui evident des del punt de vista clínic i, per a això, s’estan impulsant mètodes de detecció precoç mitjançant estudis de ressonància magnètica i biomarcadors. «Dos terços dels pacients sempre seran remitents-recurrents i la resta, encara que comencen amb un brot, ja són progressius secundaris», conclou Casanova.