Joan Seguí: "Frustra veure que la universitat està molt lluny del món laboral"

Les setmanes que queden de curs seran un autèntic esprint final per a Joan Seguí, alcoià de 28 anys, que –si tot va bé– acabarà aquest juny el grau de Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Cinc assignatures li queden per treure’s el títol. «La veritat és que ha sigut una carrera llarga, perquè vaig començar a treballar des del primer curs i això m’ha obligat a anar administrant els esforços», explica amb la perspectiva que dona estar a punt de posar fi a tants anys d’esforços.

El Joan va començar com a becari al laboratori d’un hospital, després va ser contractat i va passar a un centre d’investigació de cèl·lules mare i, més tard, es va incorporar a l’Institut de Salut Global, vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, on treballa ara estudiant paràsits de diferents malalties tropicals, com la malària o el Chagas. 

«El més complicat de la meva feina és complir l’horari, perquè una investigació d’aquest tipus no s’acaba mai, no saps quan podràs parar», diu. I, per si no n’hi hagués prou en la seva vida entre llibres, provetes, ordinadors i microscopis, la seva feina es distribueix entre tres laboratoris diferents, separats a certa distància els uns dels altres. «M’he de planificar molt bé, organitzar-me amb certa antelació, per poder fer a més a més les pràctiques que em demanen a la facultat», comenta el jove.

Notícies relacionades

La crisi ha elevat la xifra d'estudiants que han de treballar

Eva Amorín: "Els diners em serveixen per pagar el lloguer i ser independent"

En aquestes pràctiques, almenys, ¿ho té més fàcil que altres després de tants anys de treballar en laboratoris? «En realitat, les pràctiques són de vegades frustrants, perquè al conèixer el món laboral veig que està molt allunyat de la universitat», respon. «En alguna ocasió m’han explicat tècniques que s’utilitzaven fa 10 o 15 anys, que ja no tenen res a veure amb el que s’està fent ara», precisa. Sí que li ha servit l’experiència i la facilitat que té en el maneig de l’instrumental de laboratori perquè, algun any, algun professor li oferís un lloc com a ajudant de pràctiques.

La seva família mai li va demanar que treballés. «Però a casa vaig sentir dir moltes vegades al meu pare que quan ja trobés una feina, ell es jubilaria... Així que, tan bon punt en vaig tenir l’oportunitat, vaig començar a treballar. I ell finalment es va jubilar», explica. Tot i així, confessa, els seus pares l’estan ajudant amb una mica de diners perquè els 800 euros que guanya no són suficients per arribar a final de mes. «Les universitats haurien d’ajudar-nos més, hauria d’estar previst algun tipus de programa perquè poguéssim compatibilitzar les dues activitats», reclama el Joan.