Els crítics d’ERC a Barcelona estudien impugnar la gestora nomenada pel partit

El nucli del conflicte és que ERC hagi decidit que la gestora estigui encapçalada per Creu Camacho, que és al seu torn la líder d’ERC en la federació barcelonina. Els crítics consideren que aquesta decisió no té sentit. Argumenten que Camacho ha perdut la confiança de nou dels tretze dirigents del nucli dur –que van dimitir divendres obrint la crisi interna– i que, per tant, no pot assumir ara aquesta gestora.

Els crítics formulen un altre retret. Lamenten que s’hagi donat tot el poder a la gestora per decidir la data del congrés, quan aquest s’hauria d’haver convocat ja per treure la federació d’ERC de Barcelona de la seva actual interinitat. Així doncs, creuen que el partit torna a jugar amb el poder de decisió dels seus militants, com ja va passar quan es va suspendre sine die la consulta interna de fa més d’un any per decidir si ERC havia d’entrar al govern del PSC a Barcelona.

Segons ells, els estatuts del partit estableixen que aquest congrés ha de ser al més aviat possible i que hi ha marge de sobra per celebrar-lo abans de Nadal. En canvi, s’ha donat la potestat a la gestora liderada per Camacho de decidir la data quan cregui oportú. Una data que, ara mateix, no està clara.

La decisió de crear una gestora s’ha pres aquest dimarts i és fruit del consens entre l’Executiva Nacional d’ERC –la que lidera Junqueras– i l’executiva de Barcelona –la que lidera Camacho juntament amb els dirigents que no han dimitit–. En un comunicat, el partit ha defensat que és la millor decisió possible per garantir el correcte funcionament del partit fins que «la militància prengui la paraula» en el congrés que se celebri pròximament.

I a sobre unes primàries

ERC també ha decidit aquest mateix dimarts que tot aquest embolic no alteri el calendari que s’havia aprovat just la setmana passada per triar el candidat republicà a les eleccions municipals del 2027 a Barcelona. Aquestes primàries, si no hi ha un gir d’última hora, se celebraran el 27 i el 28 de febrer. Així doncs, en els pròxims mesos i en plena crisi interna, els militants d’ERC de Barcelona hauran de prendre dues decisions clau: elegir el seu pròxim candidat a l’Ajuntament i elegir el seu pròxim líder del partit a la ciutat. Dues decisions de pes que, amb la convulsió actual, guanyen en interès i competitivitat.

De les primàries del febrer només se sap una cosa: que l’actual líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, aspirarà a ser designada candidata. El que s’ha de veure és si tindrà algun rival. Hi ha diversos corrents crítics interns en el partit que busquen presentar una alternativa, però per ara no han proposat cap nom. Sobre el pròxim congrés no hi ha encara ningú que hagi fet un pas endavant per liderar la federació, però podria reproduir-se el mateix esquema: una candidatura oficialista i una altra de crítics. El temps dirà.

La gènesi del conflicte

Notícies relacionades

Teresa Peramato, nova fiscal general de l’Estat

¿Per què puja tant Aliança Catalana? ¿D’on treu els vots? 5 claus de l’enquesta del CEO

Per entendre bé aquesta crisi cal remuntar-se a l’últim congrés del partit a la ciutat, el 26 d’abril passat. En aquest conclave va guanyar per sorpresa la candidatura de Creu Camacho, que era crítica amb l’actual direcció del partit, liderada per Oriol Junqueras. No obstant, amb el pas de les setmanes, Camacho va anar teixint complicitats amb la direcció republicana i era habitual veure-la al costat de Junqueras i Alamany en els actes de la formació a la ciutat.

Aquesta proximitat de Camacho amb la direcció del partit va anar aixecant suspicàcies entre alguns dels seus companys d’executiva a Barcelona, que van començar a qüestionar algunes de les decisions que prenia. Al final, la situació va ser insostenible fins al punt que nou d’aquests companys van decidir dimitir en bloc i forçar un nou congrés. Els nou dimissionaris es van anar carregant contra Camacho per prendre «decisions de manera unilateral» i fins i tot «contradient acords» interns a què s’havia arribat. Camacho es va defensar assegurant que aquests companys només perseguien una «dinàmica de conflicte» allunyada de les necessitats de l’organització. Les espases segueixen en alt.