REBEL·LIÓ INTEL·LECTUAL

Protesta amb mètode científic

Centenars de persones es manifesten a Barcelona a favor de més recerca i millor

L'esdeveniment forma part de la mobilització global més gran de la ciència en què s'han implicat 500 ciutats

zentauroepp38142315 barcelona     barcelones    22 04 2017   sociedad      conce170422164224

zentauroepp38142315 barcelona barcelones 22 04 2017 sociedad conce170422164224 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
MICHELE CATANZARO / BARCELONA

Centenars de persones es van reunir ahir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), a la Barceloneta, per celebrar la versió local de la Marxa per la ciència, la manifestació global més gran de científics, que va tenir lloc ahir a 500 ciutats de tot el món.

La marxa es va convocar al gener als Estats Units per protestar contra la política anticientífica de l’acabat d’elegir president Donald Trump. Successivament, iniciatives paral·leles han anat florint a tot el món, com a símptoma que aquest no és un problema local ni aïllat. 

A Barcelona, l’acte es va concretar en un debat (seguit per tallers i monòlegs científics còmics), en el qual es va disseccionar amb mètode científic el paper de la recerca en la societat. A més a més de reivindicar una atenció més gran per part de la política, alguns dels experts van fer autocrítica sobre la tendència dels científics a centrar-se a escriure articles, sense establir un diàleg bidireccional amb la ciutadania, que sempre ha considerat la ciència un món complicat i aliè.

POLÍTICS SENSE EXPERTS

«Abans els polítics buscaven experts afins, ara pretenen prescindir dels experts», va afirmar Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i moderadora del debat. Jordí Camí, director del PRBB, hi va afegir un matís local: «Hem allotjat l’esdeveniment per convicció i per necessitat, tenint en compte la pèrdua de suport públic a la ciència per part de totes les administracions».

Notícies relacionades

El públic de l’acte estava format sobretot per joves investigadors, però no hi van faltar algunes patums de la ciència catalana (com Joan Guinovart Andreu Mas Colell), a més a més d’algun surfer despistat, potser atret pel punxadiscos que va posar la banda sonora a l’esdeveniment, o per la barra de pizzes i cerveses disponible per a tots els públics.

L’atmosfera va ser festiva, però les paraules a les samarretes dels participants revelaven el seu esperit: «Sense ciència no hi ha futur» o «L’evolució és als nostres gens». Un cartell deia «Que la Terra torni a ser fresqueta» (paròdia del «Que Amèrica torni a ser gran» de Donald Trump). 

¿Que independent ha de ser la ciència?

E33El debat de la Marxa per la ciència de Barcelona va incloure des de l’impost al sol fins a la llei del canvi climàtic, un fenomen que el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, va posar en dubte, per a sorpresa de la comunitat científica. Una pregunta recurrent es va centrar en la independència més gran o més petita de la ciència. El catedràtic de Ciència Política Joan Subirats va cridar a polititzar la ciència: en lloc de centrar-se exclusivament a publicar articles, els científics haurien de tenir en compte a qui beneficia i a qui perjudica la seva actuació. «La política ha de tenir en compte la ciència, però la ciència ha d’estar més a prop de la societat», va afirmar. Pere Puigdomènech, investigador en agrigenòmica, per la seva part, va reivindicar l’autonomia de la ciència, en nom de la seva creativitat, però va coincidir en la importància de la recerca pública.