Madrid va arribar tard i malament al 'bicing'

La capital va crear el seu servei set anys després que Barcelona i l'ha hagut de 'desprivatitzar' pel seu mal funcionament

icoy35684685 bicimad160926172018

icoy35684685 bicimad160926172018 / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

Madrid va ser l'última de les grans ciutats espanyoles a pujar a la moda de les bicicletes públiques. Ho va fer el 2014, set anys després que Barcelona. Però el pitjor és que ni tan sols va saber treure profit de l'experiència de les seves antecessores per evitar errors. Al contrari, BiciMAD funcionava tan malament que el setembre del 2016 l'alcaldessa Manuela Carmena va decidir gastar-se 10,5 milions milions d'euros a rescatar el servei i rellançar-lo des de la gestió directa.

Durant les més de tres dècades ininterrompudes que la dreta va governar la capital d'Espanya, el desinterès per impulsar l'ús de la bicicleta va ser la norma. Només la pressió d'alguns col·lectius va aconseguir que a contracor es creés una xarxa de carrils raquítica. Alguns amb recorreguts absurds. Més pensats per al cap de setmana que per al seu ús diari.

Sense saber gaire per què, a Ana Botella, l'antecessora de Carmena, se li va despertar l'interès i es va despenjar amb la idea de crear un servei de bicis elèctriques. Al darrere hi havia el fals argument que sempre s'havia esgrimit que Madrid, amb les seves costes, no és ciutat per a anar pedalejant. Que els amants de la bici no en tenien prou amb les seves cames.

60.000 ABONATS I 10.000 USUARIS AL DIA

L'experiència ha demostrat que l'interès per asseure's al seient superava l'oferta. Malgrat tots els problemes i que el seu radi d'acció estava limitat a la zona centre, havia arribat als 60.000 abonats i 10.000 persones l'usaven diàriament quan va ser rescatat. La demanda superava l'oferta, entre altres raons perquè el nivell d'incidències era altíssim, del 22%.

De cada cinc bicicletes, una apareixia diàriament feta malbé o desapareixia com a resultat d'actes vandàlics. Les llamineres bateries eren la presa més fàcil de la petita delinqüència. Els vehicles sostrets íntegrament es venien a pàgines d'internet o s'exportaven il·legalment a altres països, on eren objecte de tràfic il·lícit.

La mateixa concessionària, l'empresa Bonopark, no tenia cap interès a continuar al capdavant. L'any passat va anar acumulant unes pèrdues de 300.000 euros al mes.

S'haurà de veure com s'apanya el nou gestor, que en principi serà l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que ha heretat tota la infraestructura i s'ha subrogat els contractes de tots els empleats. La seva intenció no passa de moment per ‘deselectritzar’ les bicis. S'ha quedat les 2.028 unitats i els 4.128 ancoratges repartits en 165 estacions.

PER A LA PRIMAVERA

Notícies relacionades

L'EMT aposta per perfeccionar el control a través de localitzadors GPS i de càmeres, així com una millora dels ancoratgesS'ha marcat com a objectiu abaixar la taxa d'incidències al 4% o fins i tot al 2%. També s'ampliarà l'àmbit geogràfic, que s'estendrà progressivament a tota la ciutat. Llavors xocarà amb una altra dificultat. La xarxa de ciclocarrils segueix sent escanyolida. Fins passats dos anys de govern, l'equip de Carmena no ha començat a exectuar la majoria de les seves ambicioses promeses de sembrar la ciutat de ciclorutes. Alguns dels que s'estan instal·lant ara tenen, a més, problemes de seguretat.

Quan va agafar les regnes del servei, el gerent de l'EMT, Álvaro Fernández Heredia, es va comprometre a millorar-lo "en un temps ràpid i immediat". Passat l'hivern els seus usuaris ho haurien de començar a notar. El moment ha arribat.