Anar al contingut

Ensenyament solucionarà amb barracons la falta d'espai als instituts

La mesura, pactada amb els alcaldes, es completarà amb la conversió en aules d'espais com laboratoris o sales d'informàtica

L'Idescat preveu que en els pròxims quatre anys la xifra d'estudiants d'ESO augmenti en 40.000 persones

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

  / ALBERT BERTRAN

 
Ensenyament solucionarà amb barracons la falta d'espai als instituts

/

Si en els pròxims quatre anys, com preveu l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la població d'estudiants d'educació secundària obligatòria (ESO) augmenta en 40.000 joves, els problemes d'espai als instituts catalans seran majúsculs. L'allau d'alumnes prevista serà tan gran (dels 317.000 alumnes d'entre 12 i 15 anys es passarà a més de 357.000), que la Conselleria d'Ensenyament no veu cap més alternativa que col·locar barracons per poder donar cabuda a l'alta demanda que es generarà. Almenys fins al curs 2020-2021.

La situació és conseqüència d'una doble causa, sobre la qual han estat alertant professors i famílies d'alumnes des de ja fa uns quants cursos. Per una part, estan ingressant a l'ESO les promocions d'estudiants més nombroses de la història escolar de Catalunya; per l'altra, la crisi va frenar gairebé completament des del 2011 la construcció de noves instal·lacions educatives, per falta de pressupost.

La instal·lació de mòduls prefabricats als instituts públics (aquest any ja n'hi ha més d'un miler entre infantil, primària i secundària) es complementarà amb l'habilitació d'aules "en espais del mateix centre", i això inclou, per exemple, laboratoris o sales d'informàtica, i, "excepcionalment, en espais alliberats en centres de primària".

Així ho han acordat la Generalitat i els ajuntaments catalans, agrupats a l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, que per primera vegada han arribat a un pacte sobre els criteris que regiran l'organització i programació del pròxim curs escolar, la preinscripció dels quals està inicialment prevista entre el 23 de març i el 4 d'abril.

ELS INSTITUTS ESCOLA, LIMITATS

L'acord també preveu l'obertura d'instituts escola, però només en barris o municipis d'alta complexitat econòmica i social, on aquest tipus de centres estan ajudant a reduir l'absentisme escolar que creix quan els alumnes passen de primària a l'ESO, i en poblacions de petites dimensions, que tinguin dues línies per curs escolar però que no disposin d'institut per a l'ESO.

"No es podran crear en casos en què el que es pretengui sigui donar resposta a una escolarització temporal, a curt termini", han pactat Ensenyament i els alcaldes, que consideren que el creixement de la població d'estudiants de secundària es concentrarà en els pròxims cinc anys, fins que els nascuts el 2008 (any en què es va arribar al pic màxim de natalitat) compleixin 12 anys i arribin a l'ESO.

A canvi, Ensenyament s'ha compromès que els centres d'alta complexitat puguin reduir a un màxim de 27 persones el nombre d'alumnes per aula en el primer curs de l'ESO. Actualment, la ràtio en aquesta etapa educativa és de 30 estudiants.

ANUNCIS DE TANCAMENTS A P-3

Molt diferents són les coses a P-3, on la previsió per al curs vinent és mantenir una xifra d'alumnes nous molt similar a la de aquest any, després de la pèrdua de més de 7.000 estudiants de tres anys registrada en relació amb el 2015-2016. Els ajuntaments i Ensenyament han acordat que, vista la situació, es continuarà mantenint la ràtio de 22 alumnes ja autoritzada en els centres més desafavorits. La mesura queda lluny, no obstant, de la reivindicació feta per la federació d'associacions de pares d'alumnes de Catalunya (Fapac), que demana que la rebaixa del nombre d'alumnes per aula sigui a un màxim de 20 nens, que es faci extensiva a totes les classes de P-3 i que, progressivament, s'ampliï a la resta de cursos.

Això sí, la conselleria que dirigeix Meritxell Ruiz assegura que "aposta per la continuïtat de tots els projectes educatius", cosa que significa que en principi no s'anunciaran tancaments d'aules o línies de P-3 a les escoles públiques abans que es realitzi la preinscripció, com sí que s'havia fet en cursos anteriors. La reclamació pretén tranquil·litzar els ànims d'ajuntaments i famílies, que han demanat repetidament a Ensenyament que permeti que els centres públics concorrin en igualtat de condicions respecte als concertats a l'hora d'oferir places escolars.

Als municipis on, per raons demogràfiques, l'Administració consideri que s'han de suprimir grups de P-3, "es valorarà la possibilitat de fusionar escoles d'una zona per alliberar espais, ja siguin aquests provisionals (retirar mòduls) o edificis que necessitin millores", assenyala l'acord. 

¿Per què la preinscripció beneficia la concertada?

La normativa vigent fins a aquest any per a la preinscripció escolar permetia que la Generalitat pogués dictar, abans que s'iniciï el termini, quantes classes tancarien de cara al curs següent i a quins col·legis ho feia. Aquesta xifra la calculava la Conselleria d'Ensenyament a partir dels padrons municipals.

Amb la informació facilitada pels ajuntaments "i sempre d'acord amb ells", insisteix Ensenyament, la conselleria feia una previsió de la demanda que es produiria i presentava el que denomina l'oferta inicial de places escolars. "El problema és que els anuncis anticipats de tancament que en els últims anys ha fet la Generalitat afecten sempre les escoles públiques", han denunciat els afectats.

La supressió d'aules (o línies) a l'escola concertada es produeix 'a posteriori', és a dir, quan ja s'ha completat la matrícula, normalment després del mes de juny, segons està previst en la llei d'educació de Catalunya (LEC).