El bisbe de Còrdova: "La mesquita és bizantina i els moros només van pagar les obres"

El bisbe de Còrdova, Demetrio Fernández, torna a la càrrega en la seva pugna per la confessió i la propietat de la mesquita de la ciutat. En una entrevista concedida a un magazín cultural finançat per l’ajuntament, el prelat assegura que el conjunt monumental dels Omeia, considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és d’origen bizantí. “Els moros [sic] només van posar els diners”, puntualitza.

L’entrevista, realitzada pel periodista Jon Sistiaga, s’inclou en el primer número de la publicació ‘17... Una anàlisi de l’estat de la cultura a Còrdova’, un espai on 70 experts reflexionen sobre el món de la cultura a la ciutat. El bisbe Fernández insisteix en la tesi que sempre ha defensat el Capítol i la Diòcesi de Còrdova: que el conjunt històric de la mesquita, nom conegut internacionalment, és fonamentalment cristià. La mateixa tesi que van esgrimir per justificar la immatriculació de la mesquita a nom de la diòcesi i provard’encavalcar l’empremta musulmana després de la seva funció com a catedral catòlica, recordant que està sota confessió catòlica des del 1239, quan amb una creu de cendra a terra se’n va prendre possessió.

"NO ÉS ART PROPI"

En aquesta ocasió, segons recull el diari digital 'Cordópolis', el bisbe insisteix que l’essència arquitectònica de l’edifici és cristiana, concretament bizantina. En la part final de l’entrevista que recull la xerrada entre Sistiaga i Fernández, el bisbe assegura que “en realitat, els Omeies, els califes, no tenien arquitectes propis ni van crear un art nou, no és art musulmà. Van anar contra els seus paisans cristians de Damasc i els van portar a Còrdova. Però l’art no és musulmà. És bizantí”.

Notícies relacionades

L'Església de Còrdova desafia la Unesco al cristianitzar la mesquita

Enrenou per la mesquita

Les paraules del bisbe suposen un altre pas de rosca en els intents de la diòcesi de cristianitzar l’espai històric, que actualment és gestionat pel Capítol Catedralici. Durant un temps, tots els fullets turístics i cartells van tapar la denominació musulmana i van destacar la de Santa Església Catedral, per a més confusió dels desconcertats turistes. No va ser fins que van rebre un requeriment de la Junta d’Andalusia quan es va incloure el nom de ‘mesquita’.

A més, en la llista de greuges es troba el rebuig al fet que la comunitat musulmana pugui resar al recinte, el registre de la marca comercial o la mateixa immatriculació de la mesquita per 30 euros el 2006, junt amb altres espais de la ciutat. També en les visites nocturnes al monument, patrocinades amb fons públics, s’alliçona d’aquest art cristià que impregna tot el conjunt.