POLÈMICA PER LA TITULARITAT DEL MONUMENT

Enrenou per la mesquita

La diòcesi de Còrdova manté la «colonització» catòlica de l'immoble i registra a més la marca comercial

L'alcalde demana tancar un debat que «pot portar mals a la ciutat»

Patrimoni Mundial 8 Uns turistes deambulen per l’interior de la nau central de la Mesquita de Còrdova.

Patrimoni Mundial 8 Uns turistes deambulen per l’interior de la nau central de la Mesquita de Còrdova. / EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO / SEVILLA

La polèmica sobre la titularitat de la Mesquita de Còrdova sembla lluny de tancar-se. Institucions locals, regionals i fins i tot centrals s'han embrancat en un debat que no va més enllà de l'exposició de voluntats sobre si la titularitat (i la gestió) d'un dels principals monuments del país hauria de ser pública. I mentre es resol el conflicte, una plataforma ciutadana denuncia que l'arquebisbat de la ciutat continua amb el procés d'«apropiació simbòlica, econòmica i fins i tot comercial» de l'edifici, ja que s'ha revelat que ha registrat de manera oficial la denominació Mesquita de Còrdova. Justament la mateixa que ella desterra dels seus fullets, mapes i cartells.

Fa tot just un any, una plataforma ciutadana va denunciar que l'arquebisbat presidit per Demetrio Fernández havia immatriculat una dècada abans la Mesquita Catedral de Còrdova per tan sols 30 euros i de manera gairebé clandestina, aprofitant una escletxa legal d'una llei hipotecària amb articles supervivents de l'època de Franco que no feien separació entre Església i Estat. Va passar el mateix amb 5.000 edificacions més fins llavors sense propietari a tot Andalusia, i el procés es va repetir en altres punts d'Espanya, principalment del nord.

«És l'escàndol immobiliari més gran de la història d'Espanya», clama Antonio Manuel Rodríguez, professor universitari i portaveu de la plataforma. Eren edificis que s'havien utilitzat des de temps enrere, però «com que no hi havia negoci no hi havia debat sobre la seva titularitat». El cas de la Mesquita de Còrdova és un dels més paradigmàtics, ressalta Rodríguez, encara que també s'ha conegut que es van immatricular la Catedral i la Giralda de Sevilla.

Però les queixes van començar perquè, a més de la titularitat, l'Església cordovesa va començar un procés d'eliminació del passat musulmà de l'edifici, que és l'element singular que li ha valgut la qualificació de Patrimoni de la Humanitat com a símbol de concòrdia i tolerància. Exposicions d'imatgeria religiosa, esborrament de la denominació Mesquita fins i tot a Google... La colonització arriba fins al punt d'obligar els guies turístics a realitzar cursos de catequesi. I tot plegat sense cap transparència en els comptes, que l'Església no fa públics ni tan sols en les dades d'explotació turística (d'entre 11 a 13 milions d'euros anuals).

El 2012, i segons s'ha descobert aquesta setmana, l'arquebisbat també va registrar, de manera encoberta, la denominació Mesquita de Còrdova per a 38 usos diferents, des de begudes (una cervesera litiga perquè l'usava amb anterioritat), samarretes o conferències, fet que obliga qui vulgui fer servir el terme a pagar drets d'autor a l'Església. Una mesura que, segons Rodríguez, persegueix «dificultar que es pugui utilitzar aquesta denominació».

400.00 firmes de suport

La plataforma va aconseguir recollir 400.000 firmes en suport d'una titularitat pública i que la gestió de l'immoble, en un 90% d'ús turístic o cultural, passés a mans públiques. Sense discutir-ne l'ús com a lloc de culte catòlic.

La Junta d'Andalusia va arribar a anunciar un informe jurídic per estudiar la possibilitat de reclamar-ne la titularitat, que va quedar en foc d'encenalls. El Ministeri de Justícia, amb Alberto Ruiz Gallardón al capdavant va iniciar, per la seva part, una reforma de la llei que s'ultima aquests dies. Tot i que tanca la porta a noves immatriculacions, deixa una pròrroga d'un any i, el que és pitjor, «suposa de facto l'amnistia registral de tots aquests edificis en mans de l'Església». 

Notícies relacionades

La plataforma ciutadana va reclamar als partits que presentessin un recurs d'inconstitucionalitat que, per ara, només recolza IU. Precisament aquesta formació, al Govern andalús, es va reunir a finals d'any amb el Cabildo cordovès per arribar a algun acord per compartir la gestió turística, seguint la tesi que la gestió ha d'estar en mans de professionals a l'estil de l'Alhambra de Granada. S'han emplaçat a una nova reunió d'aquí tres mesos.

La polèmica segueix enquistada. I l'alcalde de la ciutat, José Antonio Nieto, que va arribar a vincular el debat amb un cotxe mal aparcat que va provocar el desallotjament de la mesquita dijous, demana «serenitat a totes les parts» i resoldre ja un problema «que no se sap exactament quin és» i que «pot portar mals a Còrdova». «No permetré que es jugui amb el pa dels cordovesos», va advertir.