¿Les màquines substituiran el gruix dels treballadors?

Organitzacions internacionals, experts i consultors coincideixen que l'automatització tindrà repercussions sobre l'ocupació i la productivitat

Els eurodiputats demanen a la CE que quantifiqui la destrucció de llocs de treball per l'ús de robots i suggereixen impulsar una renda bàsica universal

 

  / THOMAS GASPARINI VOLKSWAGEN

2
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

“Un robot no és un humà i mai ho serà”, diu l'eurodiputada Mady Delvaux, ponent de l'informe sobre la necessitat de regular la intel·ligència artificial que ha aprovat aquesta setmana la comissió d'assumptes jurídics de l'Eurocambra. El temor, no obstant, que el gruix dels treballadors siguin reemplaçats en un futur més o menys llunyà pels robots com a conseqüència de la creixent automatització -l'anomenada revolució 4.0- és global i alguns estudis d'impacte aporten xifres preocupants.

Un informe sobre intel·ligència artificial publicat l'any passat pel Govern nord-americà de Barack Obama alertava que el desenvolupament de la conducció autònoma podria desencadenar la destrucció, només als EUA, de tres milions de llocs de treball en sectors com el transport.

“Encara que és molt improbable que les màquines exhibeixin una intel·ligència comparable o superior a la humana en els pròxims 20 anys, és d'esperar que les màquines arribin i excedeixin el rendiment humà en cada vegada més tasques”, apunta una altra de les anàlisis. Segons estimacions d'Accenture, el desenvolupament de la intel·ligència artificial farà que la productivitat s'incrementi entre un 11% i un 37%, depenent del país, per al 2035.

RISCOS DE L'AUTOMATITZACIÓ

Un altre estudi publicat el 2013 per dos investigadors de la universitat d'Oxford avisava que el 47% dels llocs de treball als Estats Units, essencialment els relacionats amb transport, logística, tasques administratives i producció, estan en risc per l'automatització i que el futur passa per redirigir els treballadors amb baixa qualificació cap a treballs que exigeixin una certa creativitat i capacitats socials.

A judici de l'OCDE, no obstant, aquestes xifres estan sobredimensionades i les repercussions de l'automatització seran menors. “De mitjana als 21 països de l'OCDE el 9% dels llocs de treball estan automatitzats. Així que l'amenaça dels avenços tecnològics sembla ser menys pronunciada”, asseguren. A una conclusió similar ha arribat la consultora McKinsey Global que, en un estudi presentat aquesta setmana, xifra en un 5% les ocupacions que poden beneficiar-se d'una automatització plena amb un augment de la productivitat anual d'entre el 0,8 i 1,4%.

“Falta anys per veure els efectes i el ritme variarà entre les diferents activitats, ocupacions, salaris i nivells de competència”, apunten. Segons el seu escenari, la meitat dels llocs de treball que existeixen avui dia podrien ser automatitzats per al 2055, encara que “els humans seguiran sent necessaris en el mercat laboral” perquè la productivitat només millorarà amb la interacció d'humans i màquines.

IMPACTE A LA UE

Notícies relacionades

A l'Eurocambra, no obstant, prefereixen preparar el terreny. Segons els eurodiputats, el desenvolupament de la intel·ligència artificial pot comportar que els robots assumeixin part del treball, cosa que genera interrogants en l'ocupació i la viabilitat dels sistemes de seguretat social, perquè podria portar a una “desigualtat més gran en la distribució de la riquesa i el poder”.

De moment, demanen a la Comissió que comenci per determinar els sectors en què es destrueixen més llocs de treball per l'ús de robots, plantegen la possibilitat d'exigir a les empreses que informin del percentatge en què la robòtica i la intel·ligència artificial contribueix als seus resultats econòmics i suggereixen introduir una renda bàsica universal. “És el repte més gran per a la nostra societat. Sempre hi haurà llocs de treball poc qualificats i els robots no substituiran els humans però hem d'analitzar el que està passant”, defensa Delvaux.