Anar al contingut

'Populisme', paraula de l'any segons la Fundéu 2016

El vocable s'ha anat carregant de connotacions fins a convertir-se en una arma en el debat polític

'Populisme', paraula de l'any segons la Fundéu 2016

Juan Carlos Hidalgo

Per quart any consecutiu, la Fundéu BBVA ha donat a conèixer la seva paraula de l'any, escollida entre aquells termes que han marcat l'actualitat informativa del 2016 i tenen, a més, interès des del punt de vista lingüístic. La paraula és 'populisme'.

Després d'elegir 'escrache' el 2013, 'selfie' el 2014 i 'refugiat' el 2015, l'equip de la fundació ha optat en aquesta ocasió per 'populisme', una paraula originalment neutra, però que s'ha anat carregant de connotacions fins a convertir-se en una arma en el debat polític.

"Semblava clar que en un any tan polític com aquest, amb esdeveniments d'importància global com el 'brexit', la victòria electoral de Donald Trump i els diferents processos electorals i plebiscitaris a Amèrica i Espanya, la paraula de l'any de Fundéu havia de venir d'aquest àmbit", explica el coordinador general de la fundació, Javier Lascuráin.

De fet, diverses de les 12 candidates que es van anunciar fa uns dies estaven relacionades amb la política: 'sorpaso', 'abstenciocràcia', 'postveriatat' i la guanyadora, 'populisme".

CARREGADA DE CONNOTACIONS

"Finalment ens hem decidit per 'populisme', que ja fa temps que està en el centre del debat polític i que des del punt de vista lingüístic està vivint un procés d'ampliació i canvi de significat, i carregant-se de connotacions sovint negatives", assenyala Lascuráin.

Aquesta evolució, "que no és nova però que possiblement s'ha accelerat els últims temps", parteix d'un ús neutre de les paraules "populisme" i "populista", que van tenir durant un temps significats pròxims a "popular".

"Al llarg dels últims mesos hem rebut moltes consultes sobre el significat real de 'populisme', ja que sembla evident que l'ús que se li dóna en els mitjans i en el debat polític va més enllà de la simple defensa dels interessos populars que esmenten, amb diferents matisos, la majoria dels diccionaris", afegeix.

"Aquest és un dels seus sentits, encara que segurament el que menys s'usa en l'actualitat. També hi ha els que prefereixen definir-lo com la tendència política que pretén tornar el poder les masses populars davant les elits".

No obstant, en els mitjans de comunicació sembla que s'imposa una visió negativa del terme, que sol aplicar-se "a polítics de totes les ideologies però que tenen en comú l'apel·lació emotiva al ciutadà i l'oferta de solucions simples a problemes complexos", explica el coordinador de la Fundéu BBVA.

L'interès d'aquesta evolució, d'aquest procés que alguns lingüistes denominen relexicalització i que "està passant cada dia davant els nostres ulls en els mitjans de comunicació", és el que ha propiciat l'elecció de 'populisme'.

Temes: Populisme

0 Comentaris
cargando