Veure sèries infantils sense control adult perjudica les relacions socials i el rendiment escolar

Els pedagogs alerten de la tendència de les llars occidentals de mantenir distrets els fills amb la sèrie infantil de torn sense que hi mediï una supervisió permanent per part dels pares. Una decisió que pot comportar riscos, en la mesura en què els nens mimetitzin patrons de conducta que observin en aquests espais, un extrem que pot resultar nociu tant per a les seves relacions socials com per al seu rendiment acadèmic.

    

Aquesta és la principal conclusió que extreuen les responsables de l’informe 'Sèries infantils. Una aproximació d’anàlisi pedagògica', en què el Col·legi de Pedagogs de Catalunya analitza les principals produccions d’èxit entre els més petits i alerta contra l’«ús d’aquests visionats com a servei de cangur infantil». «Amb la irrupció de tauletes i smartphones, augmenta l’autogestió dels petits i, així, el risc que influències poc recomanables no siguin matisades per un adult», destaca Victòria Gómez, directora de l’estudi.

  

  Males influències en sèries aparentment innocents com 'Peppa Pig', en què la porqueta protagonista viu experiències que es pot trobar un nen. L’informe, que ha enquestat menors, pares i professors, destaca el «caràcter inestable i tossut» de Peppa i que el seu germà George acostumi a aconseguir els seus desitjos plorant.

MIRADA PEDAGÒGICA

En rangs d’edat de 6 a 12 anys, el focus es posa en sèries com 'Doraemon', que reprodueix situacions de 'bullying' cap al personatge més feble i «desincentiva el valor de l’esforç»; 'Shin Chan', que potencia la falta de respecte i l’exhibicionisme, i 'Monster high', que «promou la hipersexualització de preadolescents, fomentant així la superficialitat i el sexisme», diu Gómez.

    

Tampoc és més bona influència la decadent vida de Homer a 'Los Simpson' o la violència i el risc de fomentar la vigorèxia dels personatges de 'Bola de drac'. Sèries que també poden aportar valors positius, com la cultura de l’esforç de la producció japonesa.

Notícies relacionades

La DGAIA no va informar sobre la nena agredida dos consellers

Exresponsables d’Afers Socials reconeixen que els van faltar recursos

   

 «Es fa imprescindible la mirada pedagògica que ha d’aportar un adult per corregir males influències verbals i no verbals, així com pactar el temps límit que podrà veure la TV», destaca Gómez. I emfatitza sobre la importància de la interacció paterna: «Amb el temps, els nens no recordaran si jugaven amb la Patrulla canina o amb Bob esponja, sinó si els seus pares jugaven amb ells o no».