15 de les 17 comunitats acullen menys menors migrants dels que els toquen

Segons les dades proporcionades per les comunitats i d’altres obtingudes pel mateix Executiu, els territoris que són més lluny d’aquestes ràtios són Andalusia (1.372 menys del que li correspon), Comunitat Valenciana (1.216) i Galícia (620). A l’Executiu insisteixen que malgrat la falta de consens, estan en condicions de començar amb els trasllats a l’estiu. Tot això, malgrat reconèixer el "bloqueig administratiu i jurídic" de les comunitats governades pel PP. "Si no pot ser per consens", va avisar Pérez, "el decret continuarà operant", amb referència al text convalidat per la majoria del Congrés el mes d’abril.

La previsió, a falta que les Canàries i Ceuta puguin declarar la situació de contingència migratòria, és que a Catalunya arribaran entre 20 i 30 i a Madrid uns 700. Una diferència a causa de la situació actual de "cada sistema d’acollida". A més de Catalunya, els altres territoris que compten amb més places d’acollida són Euskadi i Navarra.

En la part socialista del Govern central es preparen per a un "front comú" de rebuig davant la falta de col·laboració d’algunes comunitats. Per això adverteixen obertament sobre les conseqüències d’"incompliments administratius" o fins i tot de caràcter penal. Els populars governen en 11 de les 17 comunitats, a més de Ceuta i Melilla.

La gran majoria de comunitats autònomes van reportar al Govern central en la seva primera entrega de dades que estan al límit de les seves capacitats per a l’atenció de menors migrants o que directament tenen sobreocupat el seu sistema. Des d’Andalusia, amb 2.615 menors atesos l’any passat, segons les dades reportades, fet que la situaria ja al 96% de les seves capacitats, fins a Madrid, amb 2.442. En l’altre extrem, Euskadi en va reportar un total de 859, el doble de la seva quota estimada. La Generalitat ha declarat, per la seva banda, una sobreocupació del 101% als seus centres, amb l’acollida de 2.242 menors migrants.

Règim sancionador

A més del reglament de desenvolupament del decret, amb el qual s’activaria el repartiment de menors, el Govern central en prepara en paral·lel un altre per marcar a les comunitats autònomes uns protocols comuns en els seus respectius sistemes d’acollida. L’objectiu passa per elevar la qualitat amb uns estàndards mínims per protegir els drets dels menors i acabar amb el que denominen macrocentres.

Notícies relacionades

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

Ramón López de Mántaras, expert en IA: "És un problema creure que les màquines tenen consciència"

El denominat reial decret de determinació d’estàndards mínims en el sistema d’acolliment residencial de nens, nenes i adolescents marcarà unes exigències de mínims referent al tipus de centres, infraestructures i itineraris formatius, però sobretot respecte a les ràtios sobre el nombre de menors, per mirar de rebaixar-les, i dels treballadors socials assignats.

La intenció passa per incloure un règim sancionador per a les comunitats autònomes que no s’adeqüin als nous protocols o vulnerin l’obligació d’informar l’Estat sobre les inspeccions, que continuarà recaient en les comunitats. Per això, s’establiran també mecanismes de coordinació entre administracions, tenint en compte que les competències són de les comunitats autònomes.