Espanya justifica la seva poca inversió educativa en la baixa taxa de natalitat

Méndez de Vigo al·lega que el PIB no és l'indicador adequat per mesurar la despesa educativa amb una població escolar de les més baixes del món

Alemanya i Àustria, amb menys naixements, aporten a educació un punt percentual del PIB més que Espanya en aquest àmbit

mjibanez35508048 fotodeldia  gra181  zaragoza  13 09 2016   unos estudiantes 161107204936

mjibanez35508048 fotodeldia gra181 zaragoza 13 09 2016 unos estudiantes 161107204936 / Javier Cebollada

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

El ministre d'Educació, Ínigo Méndez de Vigo, ha justificat aquest dilluns la baixa inversió que realitza Espanya en el sistema educatiu en relació amb el Producte Interior Brut (PIB) -que només és del 4,1%-, per la també reduïda taxa de natalitat que té el país, "una de les més baixes del món. Això es tradueix en el fet que, proporcionalment, la població escolar també és de les més baixes del món".

La resposta l'ha donat el ministre després de la publicació de l'informe anual de la Comissió Europea (CE) sobre l'Educació i Formació als Vint-i-vuit, que revela que Espanya es va situar el 2014 entre els Estats membres que van assignar una quantitat "més baixa" a l'educació en els seus pressupostos generals.

Segons ha insistit el ministeri en un comunicat, "qualsevol mesura de l'esforç pressupostari que no tingui en consideració la baixa natalitat d'Espanya no resulta tan rellevant com altres indicadors, com la despesa per alumne segons el PIB per càpita". El que no esmenta en aquesta nota el departament que dirigeix Méndez de Vigo és que són diversos els països de la UE que tenen una taxa de natalitat inferior a l'espanyola (on neixen 10,6 nens per cada mil habitants segons el Fons de l'ONU per a la Població) i que no per això inverteixen menys en els seus estudiants. Al contrari, els austríacs (amb una natalitat de 8,6 persones per cada mil habitants) destinen un 5,8% del seu PIB a educació i els alemanys (amb 8,7 naixements per cada mil habitants) apliquen un 4,98% a aquesta àrea. 

Notícies relacionades

L'argument del ministeri també és qüestionable des del moment que es constata que en els últims anys la població escolar ha crescut de forma significativa. Així, mentre els pressupostos destinats a educació han baixat un 18%, l'increment del nombre d'estudiants des de l'inici de la crisi ha sigut del 6%. Primer, perquè han arribat a l'escola les generacions nascudes abans de la recessió, quan la natalitat no era tan baixa com ara, i, segon, perquè ara els estudiants prolonguen la seva permanència en el sistema educatiu, ja que la crisi ha reduït les possibilitats d'accés al mercat laboral als joves.

Si es pren com a referència la despesa per alumne segons el PIB per càpita, argumenta el ministeri, "la inversió a Espanya és similar a la de l'OCDE i la de la UE". En educació secundària és del 26% en relació amb el PIB per habitant, quan la mitjana de l'OCDE és del 25,2%, i la de la UE, del 26,1%.