Brussel·les alerta de la baixa inversió en educació a Espanya

Si hi ha un àmbit en què el nou govern de Mariano Rajoy haurà d’esforçar-se especialment aquesta legislatura si es vol acostar als països punters d’Europa aquest és l’educació. Segons l’últim informe sobre educació i formació del 2016, publicat ahir per la Comissió Europea, Espanya segueix sent un dels estats membres que menys despesa pública dediquen a les escoles i que registra un percentatge més elevat de joves que no segueixen estudiant quan arriben a la majoria d’edat.

    Concretament, Espanya dedicava el 2014 el 4,1% del seu producte interior brut (PIB) a educació enfront del 4,4% del 2011. Es tracta del segon percentatge més baix registrat a tota la Unió Europea –només davant del 3% de Romania– i molt lluny dels països que més inverteixen en educació, com són els països nòrdics: Dinamarca (7,2%), Suècia (6,6%) i Finlàndia (6,4%).

    Encara que la Comissió Europea reconeix en el document que Espanya hauria augmentat la inversió pública des del 2015 recorda que les retallades acumulades en el passat han reduït els recursos disponibles i que la despesa podria ser més eficaç. «L’efectivitat de la despesa pública d’Espanya en educació segueix sent un problema» i «la despesa per estudiant en l’educació superior segueix estant per sota de la mitjana de l’OCDE», avisa Brussel·les.

    L’informe també adverteix que «les diferències considerables de taxes i nivells de finançament entre regions augmenten les desigualtats a nivell nacional», i que la despesa en beques tan sols ha augmentat un 0,2% a pesar que hi ha un nombre «significativament més elevat» d’estudiants susceptibles de rebre-les i famílies amb més necessitats.

LA POBLACIÓ ESCOLAR / El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha justificat aquesta baixa inversió en la també reduïda taxa de natalitat d’Espanya, «una de les més baixes del món, cosa que es tradueix en el fet que, proporcionalment, la població escolar és així mateix de les més baixes del món». Segons ha insistit el ministeri en un comunicat, «qualsevol mesura de l’esforç pressupostari que no tingui en consideració la baixa natalitat d’Espanya no resulta tan rellevant com altres indicadors, com la despesa per alumne segons el PIB per càpita». 

    El que no s’esmenta en aquesta nota és que són uns quants els països de la Unió Europea que tenen una taxa de natalitat inferior a l’espanyola (on neixen 10,6 nens per cada 1.000 habitants segons l’ONU) i que no per això inverteixen menys en els seus estudiants. Al contrari: Àustria (amb una natalitat de 8,6 persones per cada 1.000 habitants) destina un 5,8% del seu PIB a educació i Alemanya (amb 8,7 naixements per cada 1.000 habitants) dedica un 4,98% a aquesta àrea. 

Notícies relacionades

Espanya justifica la seva poca inversió educativa en la baixa taxa de natalitat

Parlon obre una "informació reservada" per aclarir la infiltració dels Mossos en una assemblea educativa

UNA RETALLADA DEL 18% / L’argument del ministeri és també qüestionable des del moment en què es constata que en els últims anys la població escolar ha crescut un 6% mentre que els pressupostos educatius han baixat un 18%.

    L’augment d’alumnes es deu a la circumstància que han arribat a l’escola les generacions nascudes abans de la recessió, quan la natalitat no era tan baixa com ara, i, segon, al fet que ara els estudiants prolonguen la seva permanència en el sistema educatiu, ja que la crisi ha reduït les possibilitats d’accés al mercat laboral dels joves.