Un misteri prehistòric

Les perfectes rases comunicades i concèntriques, de quatre metres d'ample i dos de profunditat, localitzades a Carmona desconcerten els investigadors: per la seva estructura descoberta i pel temps en què van ser realitzades.

La Loma del Real Tesoro, un paratge als afores de Carmona (Sevilla), trenca els esquemes a qualsevol arqueòleg o aficionat a les pedres i la prehistòria. Un hi arriba atret pel rumor d'un dels descobriments més importants del període calcolític tardà i espera trobar-se amb unes pedres descomunals, amb una col·locació que desafiï els coneixements físics o els enginyers de l'època. Però la vista es perd a l'horitzó, perquè la troballa dels investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) s'ha de veure mirant a terra, d'on sorgeix una successió de rases de dos metres de profunditat i quatre metres d'amplada. Són circulars i concèntriques, comunicades amb un forat circular de 19 metres d'ample al centre que albergava restes de totxos de fang amb empremtes d'haver sigut sotmeses al foc.

Es tracta d'una troballa inusual a la península Ibèrica, no només per la seva planta d'estructura descoberta i foradada a terra sinó per la seva cronologia, segons detalla el director de l'excavació, l'arqueòleg sevillà Javier Escudero. Altres referències europees situen aquestes construccions entre els anys 3000 i 2800 abans de Crist, en l'edat de coure, però les proves de datació radiocarbòniques a les restes ceràmiques trobades remeten al període campaniforme, en l'últim terç del tercer mil·lenni, sobre l'any 2400 o 2300. Una raresa única a Espanya fins ara.

Recinte tardà

«Malgrat que els recintes de fossats són bastant coneguts durant la prehistòria de la península Ibèrica -detalla l'investigador-, la peculiaritat és que es tracta d'un recinte bastant tardà i amb una disposició que recorda els causeways camp britànics o els roundels del nord d'Europa per la seva forma concèntrica gairebé perfecta més que no pas als recintes de fossats peninsulars» més habituals.

Les rases van ser descobertes el 2002, quan l'Ajuntament de Carmona va iniciar una revisió dels jaciments situats al terme municipal -al voltant de mig centenar- i es van localitzar a la zona fragments de ceràmica campaniforme i talles lítiques a la superfície. Però no seria fins al 2015 quan la Universitat de Tübingen va decidir realitzar-hi una prospecció geofísica per identificar el recinte de fossats com a part d'un projecte multidisciplinari que analitzava la importància dels recursos en l'evolució socioeconòmica de diversos grups humans.

A la península Ibèrica es van detectar dues zones ben diferenciades per concretar aquesta evolució en el tercer mil·lenni abans de Crist. Per un costat, la vall del baix Guadalquivir, considerada una zona molt rica en recursos on destaca el jaciment de Valencina de la Concepción, un paratge de més de 400 hectàrees i en què s'han documentat recursos tant locals com extrapeninsulars (ous d'estruç, sílex, marfil o ambre). La segona àrea d'investigació es localitzava a l'interior, al voltant de la vall mitjana del riu Tajo, on els recursos eren més escassos en comparació amb la vall del Guadalquivir.

Els recintes de fossats estan documentats per tota la península. A Portugal destaquen Perdigoes (Reguengos de Monsaraz), Xancra, Alcalar... A Espanya es poden trobar La Pijotilla (Badajoz); Marroquíes Bajos (Jaén) o la ja esmentada Valencina, també a Sevilla. Però es tracta de construccions datades en el neolític final i durant el tercer mil·lenni abans de Crist, mai tan tardanes com La Loma.

De moment, les dimensions s'han calculat per fotografies aèries i radiografies del terreny, atès que només se n'han destapat la meitat, i la resta continua sepultada per un sembrat d'àloe vera i arbres. El propietari, un particular, no s'oposa a la investigació, però calen recursos econòmics i en aquest punt ja comencen els retards per poder esbrinar l'origen d'aquestes rases.

Una zona fèrtil

En aquest sentit, les característiques del lloc poden ajudar a l'hora d'establir la seva funcionalitat, que encara han de concretar les investigacions. «El recinte està ubicat en una gravera de la terrassa del Guadalquivir, cosa que des del punt de vista constructiu no ho fa al lloc més favorable per a aquest tipus de jaciments -diu Escudero-, però la localització és molt bona des del punt de vista estratègic: des d'aquí es controla un possible antic gual del Guadalquivir».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A més, «està a prop de bastants recursos, tant miners [especialment coure] com lítics de diferents tipus localitzats a l'altre costat del riu». La ubicació també és privilegiada pel que fa a qualitats agràries: se situa a la confluència del riu Guadalquivir amb el riu Corbones, a l'horta de Carmona. Una zona especialment fèrtil.

El recinte va ser excavat en el terreny i omplert en la mateixa època. S'ha descartat que tingués una finalitat defensiva o per a ús residencial, i per aquest motiu Escudero aventura que la seva finalitat era religiosa, un lloc destinat al culte. Per les seves dimensions, devia ser un projecte col·lectiu, assenyala Elisabeth Conlin, una altra de les investigadores. «Grups de persones que s'unien en mesos concrets de l'any i a partir d'un ritual», s'atreveix a aventurar. El misteri, de moment, continua.