26 d’oct 2020

Anar al contingut

GUERRA CONTRA L'OBESITAT

Els experts demanen que la taxa sobre les begudes ensucrades reverteixi en productes saludables

Afirmen que l'impost no és una "recepta màgica" contra l'obesitat i advoquen per reduir els preus de fruites, verdures i pa integral

IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

Això és la guerra dolça. Les begudes ensucrades perjudiquen seriosament la salut, asseguren els experts de la sanitat. Però mentre la comunitat científica fa anys que pressiona per marcar els refrescos amb alertes sanitàries i gravar-los amb impostos elevats, com passa amb el tabac, la indústria contraataca finançant fins i tot estudis que, afirmen els investigadors, 'endolceixen' els resultats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha entrat en la batalla demanant un impost del 20% sobre aquests productes per combatre «l’epidèmia global d’obesitat i diabetis», contrastada amb dades alarmants: un de cada tres adults a tot el món té sobrepès i la prevalença de l’obesitat s’ha duplicat des del 1980. 

Catalunya no s'escapa de la tendència: el 12,6% dels nens catalans tenen obesitat, i el 31,8%, sobrepès. I entre els adults, el 51% (d’entre 18 i 74 anys) pateixen excés de pes. Per tant, és urgent penalitzar el sucre. La Generalitat ha respost a la recomanació de l’OMS: el Govern i la CUP han acordat crear un gravamen sobre aquestes refrescos. Si la barrera del preu hi ajuda, benvinguda sigui, coincideixen a assenyalar els especialistes sanitaris, encara que amb matisos. 

FER-NE UN BON ÚS

«S’ha de controlar que la taxa no vagi a parar a les arques per a qualsevol cosa, com ha passat en alguns països, sinó per a la inversió en salut», subratlla el doctor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili de Reus i investigador de l’Instituto Carlos III. Ell és partidari, com la resta d’experts consultats, de fer servir la recaptació impositiva per abaratir els productes saludables. «Ha de servir per reduir els preus de la fruita, la verdura, el pa integral...», addueix l’especialista, que proposa estudiar a fons les mesures legislatives. «S’ha donat el cas de consumidors que travessen la frontera per comprar més barat», aporta.

Salas-Salvadó posa el crit al cel per una discriminació en les taxes que considera un atemptat a la salut. «Resulta totalment injusta la desigualtat en alguns productes. És absurd que gravin el pa integral i sense sal, molt més sans, amb el 10%, en comparació del 4% del pa normal. I el mateix passa amb els iogurts, amb un IVA més alt que la llet». Vet aquí, assegura, un altre front a atacar al qual no es dóna la importància que mereix.

IMPOST EFECTIU A MÈXIC

«La taxa no és una recepta màgica», corrobora Miguel A. Martínez-González, professor de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra i un dels màxims experts del país en la investigació dels efectes nocius dels líquids amb glucosa. La mesura legislativa és «necessària però insuficient» per a un problema multifactorial, adverteix, tot i que recorda que als països on s’ha imposat, «sobretot a Mèxic, s’ha reduït el consum d’aquests refrescos, especialment en les classes socials més desafavorides, que són les que més els consumeixen. Allà se’n beuen fins a un litre al dia, que és una barbaritat», informa.

La regulació s’hauria d’estendre a l’àmbit de la publicitat, afegeix. «S’hauria de controlar la promoció d’aquestes begudes en esdeveniments filantròpics, activitats físiques, la publicitat encoberta i amb celebritats...», subratlla l’investigador, defensor així mateix de subvencionar nutrients saludables (fruita, verdura...) per combatre la desbordada síndrome metabòlica.

Segons Juan José Rodríguez, professor de Nutrició de la UAB, més enllà de les mesures dissuasòries, la paraula màgica és «conscienciació». «Si la taxa serveix d’alguna cosa, perfecte, però el més important és que els consumidors es controlin i sàpiguen que la clau està en la quantitat, en els excessos. Per prendre un refresc el cap de setmana no passa res. A més a més, si s’apuja el preu d’aquestes begudes, n’apareixeran de noves o es beurà més alcohol, vés a saber».

EFICIÈNCIA I EQUITAT

Guillem López-Casasnovas, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, assegura que existeixen consideracions d’«eficiència i equitat» a favor de l’impost. «Si modera el consum, beneficiarà en particular la població de renda baixa, que és la que més en consumeix. Però si no canvia l’hàbit, la recaptació ajudarà a sufragar els costos de l’obesitat, és a dir, repercutirà en tots els contribuents i no serà equitatiu», argumenta l’expert, que recorda que ja va predir fa un lustre que la Coca-Cola faria negoci amb les begudes sense sucre.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya justifica el suport al plantejament de l’OMS per intentar frenar l’aparició del sobrepès i l’obesitat, i proposa l’abordatge multifactorial –a través de l’estratègia PAAS– per promocionar la salut a través de l’activitat física i l’alimentació saludable. «Hi ha una evidència creixent que polítiques adequadament dissenyades i aplicades poden ajudar a impulsar una alimentació saludable, tant amb relació als impostos sobre begudes ensucrades com amb relació als subsidis per a la fruita i la verdura», resumeix.

REFRESCOS ALS COL·LES

Pel que fa a la presència d’aquests refrescos en les màquines expenedores dels centres educatius, no existeix cap legislació vigent –la llei estatal 17/2011 de Rajoy ho recull però no està desenvolupada–, només hi ha recomanacions de Salut sobre consum saludable. «Únicament estan prohibits el tabac i l’alcohol», informen des d’Ensenyament. Sobre la resta de productes, és a dir, vendre fruites o coles, la decisió està en mans dels consells escolars. 

"És una taxa injusta. ¿Per què no l'apliquen a la resta de productes?"

Josep Tuxeu, director general de l’Associació de Begudes Refrescants, considera discriminatori el gravamen. «No és just que només apliquin la taxa sobre aquestes begudes; només  el 2% del sucre que consumim procedeix de les begudes; s’ha de mirar d’on ve la resta», esgrimeix. El sector ven 5.000 milions de litres anuals (72% amb sucre i 28% sense) i cada any, informa el directiu, creix entre el 2% i el 3% el consum sense glucosa, una tendència que ha experimentat un increment del 30% en l’última dècada. «Promocionem molt l’oferta 'zero' i 'light'. La publicitat de la Champions, per exemple, és de la Pepsi Max, sense sucre, i als Jocs de Rio es va fer publicitat de la Coca-Cola zero». El consumidor, afegeix, té una amplíssima gamma de productes per triar. Ell mateix, doncs, amb la seva salut. Respecte a la recomanació de l’OMS, considera que no s’haurien de generalitzar les mesures legislatives: «A Espanya tenim uns hàbits diferents que als EUA i Mèxic, on es beuen molt més refrescos, o fins i tot a l’Àfrica i llocs on no hi ha aigua potable».