"No volia que canviessin de llengua només per mi"

Envoltat dels magraners nans i les camèlies del jardí de Mercè Rodoreda a l'Institut d'Estudis Catalans, el doctor en Lingüística Aplicada per la Universitat de Lancaster i professor d'investigació ICREA a la Universitat de Lleida David Block narra l'impacte que li va produir aterrar a la Barcelona de 1978 quan s'acabava de llicenciar procedent de Houston (Texas, EUA).

-Els anys 60 i 70 van ser molt convulsos als Estats Units. ¿Com els va viure?

-Jo era un nen blanc de classe mitjana que vivia al centre de Houston. Per combatre la segregació racial, el Govern federal va forçar que famílies negres de classe obrera s'instal·lessin en zones de blancs però llavors els blancs van fugir als suburbis.

-¿La seva família també va marxar?

-Nosaltres ens vam quedar. Quan em vaig graduar, només 5 dels 2.000 alumnes del meu institut érem blancs, però quan vaig anar a la universitat aquesta proporció es va invertir. Al principi no donava importància al fet de pertànyer a una minoria blanca, però anys després em vaig adonar que aquesta vivència em va formar bastant.

-Després de llicenciar-se en Història va viatjar a Europa i es va instal·lar a Barcelona.

-La Barcelona de 1978 estava morta econòmicament i era molt bohèmia. Al principi sobrevivia fent classes d'anglès i sortia amb gent que tenia inquietuds socials i polítiques. Així vaig descobrir que aquí es parlava català.

-¿No ho sabia?

-No, i el que més m'intrigava era que els meus coneguts parlessin en català entre ells però canviessin al castellà quan em veien. Jo desitjava formar part d'aquell lloc, d'aquella gent, i no volia que canviessin de llengua només per mi.

-Se segueix canviant de llengua, amb l'argument que és per educació.

-Passa sobretot amb els immigrants. Quan un catalanoparlant canvia automàticament al castellà davant algú perquè pensa que no entendrà el català es produeix una racialització de la llengua. Li està negant a aquella persona la possibilitat de parlar en català.

-¿Què va fer vostè perquè no canviessin de llengua en la seva presència?

-Si volia ser part d'aquella realitat havia d'aprendre les dues llengües. Vaig començar amb el castellà i la primera novel·la que vaig llegir va ser Últimas tardes con Teresa. El meu primer llibre en català va ser -¿ho endevina?-, La plaça del Diamant. També memoritzava diàlegs curts i me n'anava al mercat a practicar: «Em posa un quilo de tomàquets, si us plau?».

-Parlava anglès i espanyol, però el català va acabar sent la seva llengua habitual.

-Si m'hagués quedat a Houston anava cap a una existència monolingüe, però a través de la llengua vas canviant la teva identitat. Tot i ser estranger i parlar espanyol, em vaig convertir en catalanoparlant, tant al carrer com a la universitat.

-Catalunya i els seus equilibris lingüístics són un paradís per a un sociolingüista.

-Sí, però no va ser aquí on vaig descobrir la sociolingüística, sinó sentint parlar espanyol als carrers de Londres. Vaig estudiar la població llatina i vaig començar a analitzar les relacions entre llengua i globalització, migracions, classe social, política, economia... En aquesta línia, s'haurien d'investigar els efectes sobre el català del turisme massiu, que prima l'anglès i el castellà.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

-A l'Institut d'Estudis Catalans va parlar sobre la relació entre llengua i classe social.

-Per l'escrache del 2013 davant el domicili de Soraya Sáenz de Santamaría, alguns dirigents del PP van acusar de nazis els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Es pot qüestionar un escrache, però l'analogia és obscena. ¡És el món al revés! Tots els partits manipulen el discurs, però el PP ha traspassat tots els límits.