Què s'ha de fer en cas de rebre una trucada assegurant que han segrestat un familiar

A vostè també li pot trucar un desconegut per assegurar-li que ha segrestat el seu fill. Si no té cap fill, la trucada s'acabarà a l'instant. Però si en té, i l'hi confirma a l'interlocutor misteriós que l'avassalla telefònicament, acaba de picar l'ham d'una estafa despietada: el segrest virtual exprés.

El 'modus operandi' sempre és el mateix. El delinqüent tria un númer de telèfon a l'atzar, habitualment un fix, i truca. Quan despenja un ciutadà desprevingut a l'altre costat, activa una cascada d'amenaces. El seu objectiu és convèncer-lo que ha de fer un ingrés immediatament en un compte bancari que ell li facilita perquè té segrestat el seu fill, a la seva mare o la seva dona. Però la veritat és que no hi ha ningú segrestat. Tot és mentida.

"Busquen víctimes espanyoles perquè les de la resta del continent sud-americà ja no piquen. Aquí es parla el mateix idioma -el castellà- i encara som ingenus”, expliquen els responsables de la secció de segrestos de la policia nacional. 

DESCONFIAR, REPREGUNTAR

Per desemmascarar aquestes trucades, el primer és “desconfiar” de númers “ocults” o amb prefixos xilens (0056). “Si la víctima desconfia ja s'ha obtingut una primera victòria”, subratlla la policia. El segon és no deixar-se intimidar per un interlocutor que no dóna treva amb el propòsit d'ennuvolar el raciocini de l'estafat. “Convé repreguntar per deixar en evidència l'agressor”, insisteix. El tercer és trucar a la policia per demanar ajuda o per, per exemple, “localitzar el menor si en aquell moment els seus pares no saben on és”. 

Aquests delictes són jutjats com a simples estafes però les seves víctimes “viuen el calvari d'un segrest real”, subratlla la policia. Les seqüeles psicològiques que deixa aquest sobresalt són, potser, el mal més gran que causen. Perquè la quantitat de diners que demanen és sensible però no desorbitada, “entre 500 i 1.000 euros”.

ESTAR PREVINGUTS

Notícies relacionades

Els Mossos han detectat 14 casos en tres dies de segrestos virtuals a Badalona

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Són trucades brutals, algunes de les amenaces que es branden són “esquarterarem el teu fill” o “vendrem els seus òrgans”, detallen els investigadors. Per camuflar la procedència xilena del seu accent, “s'aprenen paraules i expressions espanyoles”. A vegades, en comptes d'assegurar “que tenen el teu fill” el que diuen és que “tenen el teu familiar”.

Els responsables policials remarquen que l'estratègia más útil per combatre aquesta estafa és la prevenció, perquè el ciutadà sàpiga què ha de respondre: "El meu fill no està segrestat".