Els Mossos han detectat 14 casos en tres dies de segrestos virtuals a Badalona
Els estafadors simulen la retenció d'un familiar per demanar diners a canvi de la seva llibertat
Aquest any a Catalunya se n'han produït 55 casos i s'han imputat vuit persones a Xile
patrulla-mossos
En tres dies, 14 segrestos virtuals a Badalona. Són les dades que tenen els Mossos i que han difós aquest dilluns. De moment només se n'han denunciat sis. Es tracta d'una pràctica que consisteix a simular un segrest que en realitat no s'ha produït. Els extorsionadors fan un gran volum de trucades aleatòries en què amenacen les víctimes que faran mal a un familiar seu si no fan un ingrés immediat de diners.
El mètode sempre és el mateix: un home es posa en contacte amb un familiar de la presumpta víctima i, d'una manera molt agressiva, els diu que han segrestat el seu fill. Per donar més versemblança a l'amenaça utilitzen un menor que simula ser la persona segrestada que truca i plora per demanar ajuda. La condició que posen per alliberar la persona suposadament segrestada és que es faci un ingrés a un compte bancari determinat.
Les trucades sempre es fan a telèfons fixos i l'estafador demana quantitats que oscil·len entre els 5.000 i els 10.000 euros
Les trucades sempre es fan a telèfons fixos i l'estafador demana quantitats que oscil·len entre els 5.000 i els 10.000 euros, però acaben acceptant imports menors perquè l'estafat pugui aconseguir-los en pocs minuts.
En cap d'aquests casos les víctimes han arribat a efectuar el pagament, en uns casos perquè no han donat veracitat a l'amenaça i, en altres, perquè han fet trucades de verificació des del seu mòbil ja sigui als Mossos o bé als seus fills per comprovar que no els passava res.
Els autors d'aquesta tipologia delictiva solen simular el segrest de menors ja que busquen crear un clima de pànic i confusió en la víctima que l'obligui a actuar d'una manera ràpida per la por del que eventualment els pugui passar als seus familiars. Els delinqüents demanen que es faci el dipòsit a través d'una empresa especialitzada en enviaments urgents de diners o a través internet.
Davant aquests fets que generen alarma els Mossos demanen a les víctimes que mantinguin la calma i que truquin al 112. És important que no es faciliti cap dada personal a l'extorsionador i, si és possible, que es gravi la conversa telefònica ja que pot ser útil perquè els investigadors puguin identificar els delinqüents.
Els autors d'aquesta tipologia delictiva solen Els autors d'aquesta tipologia delictiva solen simular el segrest de menors ja que busquen crear un clima de pànic
En el transcurs de l'any 2016 s'han produït a Catalunya 55 segrestos virtuals i han sigut imputades vuit persones a Xile fruit de les gestions dels Mossos i d'altres cossos policials espanyols. En els últims mesos hi ha hagut una evolució en la sistemàtica a l'hora de fer les trucades per part dels suposats segrestadors, que han utilitzat tècniques més agressives. Aquest fet s'ha traduït en amenaces amb un caràcter més intimidatori pel que fa a les conseqüències per al familiar en cas que la víctima no faci el dipòsit al compte bancari com l'extirpació d'òrgans o el contagi de malalties infeccioses com la sida.
- Estrena l’1 d’agost Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"