AntoniTolmos: «El millor moment d'una cançó arriba al final»

Entre turons del camp de la Toscana, les notes musicals que Antoni Tolmos (Lleida, 1970) havia anat ordenant al pentagrama, durant molts mesos de conviure-hi tenint-les al cap, finalment es van anar posant en un disc. És la desena producció d'aquest pianista i compositor que cada vegada s'acosta més al públic, perquè en la seva maduració personal i creativa, i inspirat per la necessitat actual, brinda en les seves notes una oportunitat d'aprofundir en les entranyes i abraçar les emocions que fan sorgir.

-¿Per què ha anat a gravar el disc a Itàlia?

-Quan tens una cita amb algú especial, ¿no tries també un lloc molt especial per trobar-vos? Cada gravació és un acte important, que jo sento la necessitat de viure en un context diferent, com un regal que em concedeixo, i que concedeixo al disc. El meu treball anterior el vaig gravar en un estudi de Londres. Allunyar-te del teu context habitual també et permet agafar aire, en l'experiència. És una vivència que t'extreu del teu món quotidià, i això sempre és especial.

-Aquest regal que es fa deu ser car.

-Jo cobreixo les meves necessitats econòmiques amb les meves classes d'Educació Musical a la Universitat de Lleida, dins de Magisteri. També dirigeixo sessions de rendiment i direcció artística. El que un disc em dóna, ho reinverteixo en la producció següent.

-¿Sempre ha sigut així des del primer disc?

-No. Ni el fet d'editar un disc, ni la meva manera de viure la música són els mateixos que els de fa uns anys. Als 40 anys [ara en té 46], em vaig reinventar.

-¿Què significa reinventar-se en la vida?

-Tornar a motivar-se. Escollir nous reptes.

-¿I quins van ser els que va escollir?

-Bàsicament va ser un. Fins llavors, a cada disc havia volgut mostrar les meves obres perquè al públic li agradés el que havia fet, i, sobretot, concentrant-me en la interpretació, perquè, en els concerts, la gent quedés bocabadada veient com corren els meus dits sobre el teclat, veloçment. Però a partir dels 40 anys, que va coincidir amb el meu novè disc, anteposo a tot això que el públic s'agradi a ell mateix quan escolti la meva música. Vull que la meva música no els porti a admirar-me, sinó que els faci admirar-se a ells mateixos.

-¿Per això, en els concerts, els demana que no aplaudeixin entre tema i tema?

-Exacte, perquè el millor moment d'una cançó arriba al final. És quan s'assaboreix el que una peça musical deixa en tu, el que ha mogut al teu interior. Per això també deixo molts espais de silenci en el registre musical de cada tema. Les meves cançons no tenen grans discursos instrumentals.

-¿Per això ha anomenat Energy el seu últim disc? ¿És energia el que miren de transmetre els seus temes, al disc?

-Energia és l'objectiu a crear quan sonin els temes. Per això també evito els aplaudiments, perquè trenquen l'energia que s'ha creat mentre sonava un tema, i després s'ha de tornar a aixecar. Sense aplaudiments, es manté l'energia durant tot el concert. En pocs minuts, després de començar, tinc la sensació d'estar sol.

-Per a qui vulgui experimentar-ho, ¿quan i on tocarà pròximament?

—Divendres dia 18 de novembre tocaré al Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona, a les 20 hores (al districte de Sarrià-Sant Gervasi). I el 16 de desembre actuaré a l'Auditori Enric Granados de Lleida (20.30 hores). Però és un exercici que es pot practicar a casa. El disc ja està disponible a les plataformes digitals (Spotify, iTunes  i Amazon, www.antonitolmos.com).

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

-Sí, perquè ni cotxes, ni ordinadors es fabriquen ara amb ranures per a cedés. Entre els joves, ja no circulen cedés físics.

-En canvi, al final d'un concert, un cedé permet endur-se'n un trosset.