Nabil Osman: "Estic a punt de fer el gran viatge de la meva vida"

Nabil Osman Serghini, avui agent de la Unitat de Suport Policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, és el mateix Nabil Osman Serghini que el 1987 va construir una pastera i es va fer a la mar des del Marroc per arribar a la costa espanyola. Tenia 22 anys llavors i no ho va aconseguir, i va decidir no insistir, i intentar-ho per una altra via, perquè es va adonar que si s'obstinava, qui sap: podia morir al mar. «Jo tinc un lema en la vida que diu que si et salves una vegada, no tindràs una altra oportunitat. I aquell cop em vaig salvar».

-¿Estava molt malament al Marroc? No, miri, la veritat és que no. Era només que necessitava els diners per poder fer-me policia, el suborn que havies de pagar, així funcionava. En cas contrari, no hi entraves.

-¿Quant necessitava? Uns 500 euros de l'època, més o menys. Tenia un bon amic, Mustafà, que cada any venia a Espanya a fer la temporada de la fruita i tornava sempre amb diners, amb molt bons diners, i jo volia fer alguna cosa així per finançar-me l'entrada a la policia. Jo no tenia plans de quedar-me.

-¿Va construir una pastera? Amb un altre amic, Hassan, discretament. Quan vols fer una cosa així, ho fas amb discreció. La barca la vam fer amb una roda de tractor, una xarxa, fusta i unes garrafes d'oli. Però no vam arribar enlloc.

-¿Què va passar? Doncs que va arribar un moment en què, no sé per què, un animal, una roca, mai ho vam saber, la barca es va punxar. Ens vam quedar només amb les garrafes. Però passava un vaixell pescador per allà i ens va recollir. Crec que no vam fer ni 200 metres.

-¿Com va entrar a Espanya, llavors? En un ferri. En aquella època no demanaven visat, i posant en pràctica una sèrie de trucs, petites trampes, et deixaven passar. El més important era dir que anaves de pas cap a un altre país, França, o més lluny.

-¿Va fer la temporada de fruita? No, me'n vaig anar directament a Puig­cerdà, on estava instal·lat un cosí meu, que em va ajudar a aconseguir feina, i als 15 dies ja estava en un restaurant tallant patates i cebes. Vaig estar-hi dos mesos i mig, i en aquell temps va canviar la meva manera de veure les coses: vaig començar a notar la llibertat, la tranquil·litat de viure aquí, les bones coses que al meu país no tenia, i vaig decidir quedar-me, tot i que això significava renunciar al somni de ser policia.

-Però és policia. ¿Com hi va arribar? Doncs vaig començar treballant d'auxiliar de policia al servei de l'Ajuntament de Puigcerdà. Vaig fer un curs i les oposicions i em vaig convertir en agent municipal. Vaig passar per les policies municipals de Mollet del Vallès i de Granollers, fins que va sortir una convocatòria a la Guàrdia Urbana de Barcelona i m'hi vaig presentar.

-¿Quant fa? L'any 2000, fa 16 anys.

-Expliqui'm, ¿per què tenia tantes ganes de ser policia? No ho sé, la veritat és que és un somni que tenia des de petit. Sempre havia volgut ser policia. I ser-ho a la Guàrdia Urbana, a Barcelona, ¡qui s'ho podia imaginar! És el millor que em podia passar.

-Em van dir que està a punt de fer el pelegrinatge a la Meca. Sí, hi viatjo la setmana que ve. El meu primer viatge a la Meca. El hajj.

Notícies relacionades

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Catalunya tindrà sis nous radars autònoms per a les carreteres amb més accidents de trànsit

-Una obligació de tot musulmà, ¿no? Al·là diu que si pots, hi has d'anar. Estic tan emocionat que, miri, si començo a parlar-ne començo a plorar. És una gran il·lusió, cadascú té el gran viatge de la seva vida, ¿no? Doncs jo estic a punt d'emprendre el meu. Hi haurà més viatges, és clar, però aquest és el més gran viatge de tots, perquè no és un viatge material, és un viatge espiritual.

-¿S'està preparant? Cada dia. Cada cop que tinc un moment reso, demano perdó, parlo amb Al·là, llegeixo l'Alcorà. És un viatge espiritual i la preparació és espiritual.