Joaquim Barraquer, tota una vida enganxat al bisturí

Amb el pas dels anys, ha quedat clar que no era una mera reacció d'orgull la tenacitat que va exhibir després de la mort del seu pare, el 1965, defugint les veus crítiques que qüestionaven que "el noi" tirés endavant l'empori oftalmològic familiar. Una abnegació que Joaquim Barraquer Joaquim Barraquerha mantingut fins que la salut l'ha obligat a relegar la seva passió pels quiròfans, quan estava a punt d'arribar a la novena dècada d'existència. 

"Hi ha moltes persones que es voldrien jubilar, però com que jo sóc independent i puc treballar bé, fins i tot millor que abans, per a mi la jubilació no existeix, no em jubilo", anticipava ja el 2007 en una entrevista a aquest diari. En aquella època, mantenia un ritme de tres intervencions diàries. I això que assegurava que ja havia començat a "delegar molta feina" en el seu fill Rafael, que sobrepassava el centenar d'operacions al mes.

Feia efectiu així el relleu generacional d'una saga que sembla predestinada a ser referència en el camp de l'oftalmologia internacional. "El meu pare i mestre, el professor Ignacio Barraquer Barraquer, va ser conegut a tot el món per la seva modificació de la cirurgia de la cataracta per poder treure-la sencera, sense que es trenqués", explicava.

CONSAGRACIÓ

Un orgull que mantenia quan es tractava de mirar al futur, s'il·lusionava entreveient l'incipient planter: "Amb 15 anys, un dels meus néts ja ha entrat al quiròfan". Gairebé tan precoç com ell, que va començar a ajudar el seu pare amb només 13 anys. I com els seus fills, que amb 10 i 12 anys ja van haver de tallar i cosir un globus ocular, com recordava. 

També es mostrava ufanós al recordar l'afecte que la família va rebre de la multitud anònima que va anar a donar l'últim adéu al seu pare: "Els floristes van omplir de flors la façana del tercer pis [de la clínica Barraquer]; arribaven al tercer pis".

Notícies relacionades

Mor l'oftalmòleg Joaquim Barraquer als 89 anys

Barcelona acomiada el doctor Barraquer

Una passió que s'espera en les seves pròpies exèquies. Sobretot per a algú que va impulsar la Fundació Barraquer, encarregada de prestar assistència oftalmològica gratuïta a persones autòctones en risc d'exclusió social i a nens de països del tercer món. La seva filla Elena dóna servei a un miler de persones en els 8 desplaçaments que fa de mitjana cada any al continent africà.

Generositat que també sembla venir dels gens. Ho va demostrar el pare de Joaquim, que va tenir l'últim gest simbòlic al donar els seus ulls. El mateix dia que va morir, el seu fill li va extreure els globus oculars i els va utilitzar aquella mateixa tarda en dos clients de dispensari. Joaquim ha anat fins i tot més enllà i ha donat tot el seu cos, una última aportació a tota una vida consagrada a la ciència i els pacients.